PLANTES ÚTILS | FRUITERS

SUCÓS REGAL DE LA NATURA

Totes les plantes amb flors produeixen fruits després de la fecundació on queden protegides les llavors durant un període més o menys llarg, però només algunes els desenvolupen de tipus carnós amb una polpa sucosa que atrau als animals i serveix per a facilitar la dispersió de les llavors. Una qualitat que els ha portats també a ser utilitzats també com a aliment per l'ésser humà.

Així, els fruiters actuals procedeixen en la seua majoria d'espècies silvestres que han patit un procés de selecció per a produir fruits més grans, saborosos i fàcils de conservar i transportar. Els tradicionals fruiters de secà procedeixen en la seua majoria del Mediterrani oriental i van ser portats a la Península Ibèrica per fenicis, romans o àrabs. Molts d'ells pertanyen a la família de les rosàcies: pomera (Malus domestica), nispolero (Mespilus germanica), prunera (Prunus insititia) o ametler (Prunus dulcis). Altres cultius menys intensius però freqüents en l'horta valenciana van ser: morera (Morus alba), magraner (Punica granatum), figuera (Ficus carica) o gínjol (Ziziphus jujuba). A més, l'arribada dels fruiters exòtics va enriquir la diversitat dels cultius del litoral mediterrani càlid: d'Austràlia va arribar el kiwi (Actinidia chinensis), de l'Índia el mànec (Mangifera indica), de Centreamèrica l'alvocat (Persea americana) o d'Àsia el caqui (Diospyros kaki).

Una gran diversitat que hem volgut representar mitjançant aquesta col·lecció, que trobareu al costat de les plantes desèrtiques i de l'horta del Botànic, on podreu gaudir del nostre particular jardí de l'Edèn amb fruiters de tot tipus.