EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

GABINET DE CULTURA I COMUNICACIÓ

Responsable: Eva Pastor
Tècnic: Elisa Caballer

Telf. 96 315 68 06/24
Fax. 96 315 68 26
cicbotanic@uv.es
eva.pastor@uv.es
elisa.caballer@uv.es

Informació i matrícula en activitats culturals: José Vicente Sancho

Telf. 96 315 68 16
cicbotanic@uv.es 

Horari d'atenció telefònica: de dilluns a divendres de 9 a 14h

Fora d'aquest horari pots cridar a la recepció del Botànic: 963156800

ALTRES ANYS
2020

AGENDA | CONFERÈNCIES
XARRADA: BOTÀNICA, UNA CIÈNCIA EN PERILL D’EXTINCIÓ?

BOTÀNICA DES DEL SOFÀ, CICLE DE CONFERÈNCIES ON LINE - XARRADA: BOTÀNICA, UNA CIÈNCIA EN PERILL D’EXTINCIÓ?

DIA: 25 DE NOVEMBRE 2020

HORA: 19 h

LLENGUA: Castellà

CONVERSEN: María Begoña García i Gonzalo Nieto Feliner

MODERA: Juan Francisco Mota Poveda

INSCRIPCIÓ: Accedeix a la xarrada a través del següent enllaç:

DESCRIPCIÓ

Les persones que acaben els estudis de Biologia, de Ciències Ambientals o d'Enginyeria Forestal són incapaces de reconèixer gran part de les plantes comunes. La Botànica ha anat reduint-se fins a desaparèixer de molts plans d'estudis. Els departaments universitaris de botànica, fonamentals en les facultats i escoles d'enginyeria fins a finals del segle XX, hui han passat a un pla secundari o s'han fusionat amb altres departaments en reculada.

Al mateix temps, la ciència i la societat reclamen cada vegada amb més insistència el coneixement i la descripció de la biodiversitat. Parlem cada dia de les espècies que desapareixen i dels milers d'espècies vegetals que estan per descobrir. Les empreses farmacèutiques analitzen les possibilitats terapèutiques de plantes fins ara no utilitzades. Les comunitats indígenes de tot el món atresoren un coneixement ancestral sobre les propietats de les plantes dels seus boscos.

Com abordarem la identificació de les plantes sense botànics? Com podrem catalogar la seua diversitat i la seua utilitat? Com podrem posar nom a les espècies? Com podrem fer tot això sense persones amb coneixements profunds de botànica? És la universitat el lloc on han de formar-se? És suficient amb el coneixement generat fora dels laboratoris i centres d'investigació?

Aquestes i altres qüestions seran abordades des del sofà del Botànic per tres persones que han dedicat la seua activitat professional a l'estudi de les plantes des de diferents perspectives i també a la formació de generacions d'estudiants universitaris. La conversa la moderarà Juan Francisco Mota, Catedràtic de la Universitat d’Almeria amb una ampla trajectòria investigadora relacionada amb la conservació. I en eixa conversa tindrem, en primer lloc a María Begoña García, que treballa en ecologia de poblacions. Ella ens planteja que és cert que la botànica no és el que era fa dècades, però la pregunta és: hauria de ser-ho?. Al nostre país ha dominat una visió bastant reduccionista, quan en realitat la botànic és molt mes que conèixer els noms de les plantes, la biologia molecular o la fitosociologia. I afegeix “potser no hem sabut progressar molt per a reinventar-nos i adequar-nos al veloç trànsit de totes les ciències en els últims temps. Però som a temps. El nostre país en enviat a la diàspora a molts joves investigadors que porten noves aproximacions, i a més comptem amb moltíssima gent que pot participar (ciència ciutadana) i mantenir el coneixement de les plantes, encara que siga de forma no professional. Cal comptar amb tots ells, en l'acadèmia, obrint-nos a la frescor de les noves idees, i acostant-nos a la ciutadania”.

I tot açò ho tractarà amb Gonzalo Nieto Feliner, director del Real Jardí Botànic de Madrid fins a 2014 i també investigador. Ell creu que els estudis taxonòmics, de descripció de noves espècies i de revisió de grups, i la seua classificació, han de secundar-se, encara que focalitzant zones i grups pitjor coneguts. Però els taxònoms han d'adaptar-se als temps, com fan totes les disciplines científiques, maximitzant l'ús de diferents fonts d'evidència i aproximacions metodològiques per al seu treball, de manera que puguen respondre preguntes que la morfologia sola no pot, manejant intel·ligentment la integració de totes les dades de les diferents fonts. Al mateix temps, pensa que els taxònoms i sistemàtics han de buscar la col·laboració amb investigadors d'altres disciplines, per donar sentit al paper central que la taxonomia, i la sistemàtica, han tingut i tenen en la biologia, evitant l'aïllament que ha sigut tradicional.

SOBRE ELS PARTICIPANTS

JUAN FRANCISCO MOTA POVEDA

Juan Francisco Mota Poveda és Catedràtic d'Universitat en l'Àrea de coneixement de Botànica en Universitat d'Almeria. A més de la seua tasca docent a la investigació sobre la flora i vegetació de zones àrides, d'alta muntanya i de sòls especials (algeps, dolomies, serpentines). Va ser vicepresident de la SEBiCoP (Societat Espanyola de Biologia de Conservació de Plantes), membre de la DEVA (Direcció d'Avaluació i Acreditació, dins de l'Agència Andalusa del Coneixement) i en l'actualitat és membre del Comité de Reserves de la Biosfera d'Andalusia. Ha dirigit més de 25 projectes i contractes d'investigació, ha dirigit 12 tesis doctorals i ha publicat més de 100 articles científics i col·laborat en diverses obres de divulgació científica. També ha participat com a autor i/o editor en més de 20 llibres. És director del grup d'investigació “Biología de la Conservación” dins del Pla Andalús d'Investigació, Desenvolupament i Innovació (PAIDI).

MARÍA BEGOÑA GARCÍA

El seu àmbit de treball és l'Ecologia de poblacions, diversificada entre l'Ecologia evolutiva i la Biologia de la Conservació. Després del doctorat, centrat en l'ecologia reproductiva i demografia de plantes endèmiques, va obtindre diversos contractes postdoctorals, i una vegada incorporada a la plantilla del CSIC vaig desenvolupar una línia sobre “Dinàmica de la biodiversitat”, i incursions en temes d'interaccions planta-animal, diversitat evolutiva en comunitats de plantes i  longevitat i senescència en plantes. En el seu treball destaquen tres temes: la dinàmica d'espècies amenaçades mitjançant models demogràfics, l'anàlisi de la variabilitat espaciotemporal de les taxes vitals en poblacions d'espècies en límit de distribució i la coordinació d'una recent xarxa de seguiment ecològic a llarg termini per al monitoratge de les tendències poblacionals de nombroses espècies i hàbitats.

GONZALO NIETO FELINER

És professor d'investigació en el Real Jardí Botànic (CSIC), del qual va ser director de 2006 a 2014. Actualment i des de 2017 es vicepresident de l'Associació Internacional per a la taxonomia de plantes. Ha sigut president de l'Organització internacional de biosistemàtics de plantes (IOPB, 2004-2007) i vicepresident de l'Associació de Jardins Botànics Iber-Macaronèsics (2006-2012). Ha impartit prop de 50 conferències convidades i seminaris en 13 països, dirigit 10 tesis doctorals, i publicat més de 150 publicacions científiques. La seua investigació es mou entre la comprensió dels patrons de diversitat actual en plantes i els processos influents o fins i tot motors del canvi evolutiu, com per exemple la hibridació natural.