La construcció dels primers hivernacles i umbracles es va realitzar sota la direcció de Josep Pizcueta. Aquestes instal·lacions responien a la necessitat de salvaguardar els conreus exòtics del fred a l’hivern i de les altes temperatures i del sol a l’estiu.

Entre el 1845 i el 1850, l’arquitecte Timoteu Calvo va alçar un hivernacle de fusta i de vidre, que ocupava el lloc en què avui es troba l’hivernacle de la bassa, al costat de la sèquia de Na Rovella. L’estructura de 180 m², estava orientada cap al sud, el punt més alt mesurava 5 m i en feia 30 de llarg. Passats alguns anys, darrere de l’hivernacle, en una superfície de 800 m², es va construir un umbracle de coberta vegetal i 57 columnes de fusta.

Actualment, aquest mateix espai és ocupat per la Muntanyeta. I és que tant l’hivernacle com l’umbracle van durar pocs anys, a causa de la descomposició de la fusta, sotmesa a la humitat i la calor.