EL BOTÀNIC ARA

ÉS PRIMAVERA AL JARDÍ

DESPERTANT DE LA LETARGIA

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Phoenix dactylifera

FAMÍLIA : PALMAE NOM CIENTÍFIC : Phoenix dactylifera NOM COMÚ : LA CARCASSA, LA NOSTRA PALMERA DE DÀTILS COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Palmeres, Plantes útils: Hortícoles, Plantes útils: Industrials, Plantes útils: Fusteres, Plantes útils: Medicinals, Umbracle DESCRIPCIÓ :

Palmera dioica de tronc o estípite únic o ramificat en la base, de fins a 30 m d'alçada i 30-40 cm d'amplària, cobert amb les restes de les fulles velles. Les seues fulles pinnades, de color glauc i d'extrem rígid i punxant, mesuren de 6-7 m de llarg i presenten folíols d'uns 45 cm de longitud. Totes elles queden agrupades al final del tronc a manera de plomall, tan característic en les palmeres. Les flors són xicotetes i les hi ha masculines, de color crema i amb 6 estams, i femenines grogues i amb tres carpels, dels quals madurarà només un, que és el que donarà lloc al fruit. Aquestes flors es reuneixen en grans i cridaneres inflorescències, molt ramificades i flexibles, que naixen d'entre les fulles. Els fruits són dàtils allargats de 3-9 cm de longitud, de color marró-ataronjat, amb polpa carnosa i dolça amb un sol os.

HÀBITAT :

L'origen d'aquesta palmera és incert encara que es considera nadiva del nord d'Àfrica i l'oest d'Àsia, i podem trobar-la naturalitzada en l'est i el sud de la península ibèrica, sobretot gràcies a la dispersió dels seus fruits des de zones conreades, que han propiciat aus i mamífers. Açò sí, mai s'allunya molt de la costa i habita des del nivell del mar fins als 300 m d'altitud, ja que li afecten molt les gelades.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix a la primavera, mentre que els fruits maduren a mitjan novembre.

CONSERVACIÓ :

No és una espècie autòctona, però està plenament aclimatada des de fa mil·lennis i per açò comptem amb les grans extensions del Palmerar d'Elx (Alacant), que compta amb més de 200.000 exemplars, principalment de palmera datilera, i que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al novembre de l'any 2000. 

El palmeral més extens d'Europa que, a l'igual de la resta d'exemplars que podem trobar en la península, es veu amenaçat per la fulminant plaga del picudo roig. Introduïda al nostre país juntament amb altres espècies de palmera africana importades per a jardineria, i que està afectant molt seriosament a aquesta espècie de palmera i a Phoenix canariensis.

CURIOSITATS :

És molt conreada pel seu valor ornamental però també pels seus deliciosos dàtils comestibles. A més les seues fulles són utilitzades en el nostre país per a la fabricació artesanal de "palmell blanc" en la processó del Diumenge de rams. 

A més, a Espanya, el cultiu en horts de la palmera datilera té origen àrab, la presència d'un o diversos exemplars al costat de les cases o en jardins és un hàbit heretat i estès en bona part del llevant, Murcia i Andalusia.

Una espècie pròxima és la palmera canària (Phoenix canariensis) de tiges més gruixudes, fulles més curtes i dàtils més curts i gruixos, amb la qual tendeix a hibridarse.

Al llarg del jardí hi ha molts exemplars notables de palmera datilera, però cap pot comparar-se a nostra popularment coneguda com “la carcassa”. Un singular exemplar multicaule anomenat així perquè amb els seus nombrosos braços, més de 30, recorda als focs artificials tan habituals de les nostres falles.

CONREU AL JARDÍ :

És una espècie molt rústica i resistent a tot tipus de sòls, sempre que tinga humitat i proximitat del mar. Podem conrear-les en jardins o terrenys oberts de territoris molt càlids, amb moltes hores de sol i sense gelades.