CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Gadoria falukei

És un xicotet arbust herbaci, densament glandular. Les tiges són esteses o arquejades, poc ramificades. Les fulles són oposades, simples, cordades, lleugerament lobulades, amb nervació palmada, carnoses, peciolades. Les flors són zigomorfes, oposades, solitàries a la base de les bràctees, que són similars a les fulles, amb pedicels arquejats. El calze té 5 sèpals soldats, amb lòbuls aguts, més llargs que el tub de la corol·la. La corol·la és groga, bilabiada, té 5 pètals soldats en un tub ample, que es perllonga a la base en una breu giba; el llavi superior té dos lòbuls divergents, és pla i alçat; el llavi inferior és trilobulat i té un paladar prominent que tanca el tub de la flor. L’androceu té 4 estams fèrtils, breument sobreeixint del tub de la corol·la. El gineceu té un ovari amb dues cavitats, un estil breu i un estigma engrossit. El fruit és una càpsula ovoide, que s'obre per dos porus apicals. Les llavors són nombroses, ovoides i truncades.

És una planta exclusiva de la Serra de Gádor, al sud-oest de la província d'Almeria, un dels llocs més secs de la península Ibèrica. Allà viu sobre els 600 m d'altitud en penyals traspuants i cavitats ombrívoles, sobre conglomerats calcaris solts. Només es coneix una petita població amb menys de 25 individus, gairebé sense capacitat de renovació.

La floració comença a l'abril, després de les pluges de primavera, i acaba a principis de maig, quan comença a pujar la temperatura. No es perllonga, encara que mantinguem la humitat al sòl. La maduració dels fruits dura un parell de mesos, fins que s'obren espontàniament per alliberar les llavors, que cauen per gravetat al peu dels penyals.

Hui tanquem #UnaFinestraAlBotanic. Per acomiadar-nos, ens anem a colar per ella en un espai tancat al públic, un lloc per la investigació. Allà anem a descobrir una de les espècies més amenaçades d'Europa i els assajos de cultiu que s'estan fent al Jardí Botànic de la Universitat de València per salvar-la.

Aquesta espècie pot tenir una antiguitat d'uns 8 milions d'anys i ha pogut mantenir la seva minsa població a causa de la seua autogàmia, és a dir, a la viabilitat de l’autopol·linització de les flors, capaces de produir llavors en absència de pol·linitzadors i sense pol·len d'altres individus. També per l’hàbitat, inaccessible als herbívors, i potser pels glucòsids tòxics que produeix, com altres gèneres emparentats.

Els treballs d'investigació que estem realitzant són possibles gràcies al finançament de la Mohammad bin Zayed Species Conservation Fund, que va aprovar un projecte de recerca orientat a buscar solucions per la supervivència de l'espècie.

El gènere pren el nom de la Serra de Gádor, territori a què es considera restringida la seva presència. L'epítet específic deriva del sobrenom faluke, pel qual és conegut Francisco Rodríguez, un botànic aficionat i explorador infatigable de la Serra de Gádor, que la va descobrir en una de les seves excursions.