CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Lobelia laxiflora

FAMÍLIA : CAMPANULACEAE NOM CIENTÍFIC : Lobelia laxiflora NOM COMÚ : LOBÈLIA DE SIERRA MADRE COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica, Flora valenciana DESCRIPCIÓ :

És un arbust herbaci estès, de fins 1 m d'alçària, molt ramificat, glabre. Les tiges són ascendents o esteses, cilíndriques i verdes. Les fulles són alternes, peciolades, llargament lanceolades, estretes, agudes, atenuades a la base, amb el marge irregularment serrat, verdes i brillants. Les flors són grans, de fins 5 cm de longitud, solitàries a l'axil·la de les fulles, llargament pedicel·lades, exteriorment vermelles, d'intens color groc a l'interior. El calze té 5 sèpals soldats en un curt tub amb lòbuls estretament triangulars. La corol·la té 5 pètals soldats, és zigomorfa, bilabiada, amb un llarg tub obert a la part superior; el llavi superior té 2 lòbuls linears, aguts; l'inferior està soldat gairebé en tota la longitud i acaba en 3 dents agudes. Els 2 estams tenen soldats els filaments, formant un tub vermell, que acaba en dues llargues anteres envoltades de pèls blancs. El fruit és una càpsula dehiscent. Les llavors són petites, ovoides i de color marró clar.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

És originària de Mèxic i Guatemala, on viu en àrees de clima temperat entre 600 i 2900 m d'altitud. Forma part dels matolls xeròfils i dels boscos mesòfils de muntanya amb roures i pins, però també es localitza en terrenys pertorbats o cultivats amb humitat edàfica.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

La floració s’estén al llarg de la primavera i l'estiu, sempre que es mantinga la humitat edàfica, i pot prolongar-se al llarg dels mesos càlids de la tardor. No arriba a fructificar a València per la falta de pol·linitzadors.

CURIOSITATS :

Hui a #UnaFinestraAlBotanic portem una planta amb curioses flors adaptades a la pol·linització per colibrís. És també molt adequada per als jardins mediterranis per la seva gran resistència a la sequera, una vegada que els seus rizomes s'han instal·lat bé a terra.

El seu cultiu és senzill i prospera ràpidament si es planta en terrenys frescos, orgànics, ben drenats i amb humitat edàfica. Prefereix exposicions assolellades o lleugerament ombrejades. A l'ombra vegeta, però la floració és poc intensa. Suporta gelades suaus sense perdre la part aèria, la pot perdre són intenses (fins -12 °C) i apareix de nou a la primavera. Es multiplica fàcilment per divisió de mata amb arrels.

La planta produeix alcaloides de diferent naturalesa i aparentment no tòxics, poc estudiats i als quals podrien deure’s les propietats medicinals atribuïdes a les fitoteràpies populars. La cocció de l'arrel s'ha utilitzat per alleujar granets, faves i picades diverses. També com expectorant i emètic.

El gènere està dedicat a el metge i botànic flamenc Matthias de L'Obel -Lobelius- (1538-1616). L'epítet específic fa referència a l'escassa densitat de la disposició de les flors sobre les tiges.