CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Russelia equisetiformis

FAMÍLIA : PLANTAGINACEAE NOM CIENTÍFIC : Russelia equisetiformis NOM COMÚ : LLÀGRIMES DE CUPIDO COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

És un arbust herbaci, molt ramós, que pot arribar fins a 1,5 m d'alçària, glabre. Les tiges són arquejades, postrades o que pengen, estriades, primes, subcilíndriques, glabres i verdes brillants. Les fulles són verticil·lades, lanceolades, amples, peciolades, de marge dentat, agudes, caduques. La inflorescència és terminal, amb nombroses ramificacions verticil·lades, amb bràctees molt reduïdes, estretes, agudes, gairebé escamoses. Les flors mesuren fins 3 cm de longitud, són hermafrodites, lleument zigomorfes, llargament tubulars, roges i brillants. El calze té 5 sèpals estrets, triangulars, aguts, soldats a la base. La corol·la té 5 pètals soldats en un tub llarg, acabat en 5 lòbuls regulars, similars. Té 4 estams amb llargs filaments, que no arriben a eixir del tub. El gineceu té un estil únic amb un estigma engrossit. El fruit és una càpsula globosa, dehiscent, amb una sola cavitat. Les llavors són menudes, nombroses i marrons.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Es distribueix naturalment per les àrees tropicals humides o subhumides des de Mèxic fins al sud de Guatemala. Viu a les clarianes de boscos perennifolis, en matolls de substitució i al llarg de cursos d'aigua. També en terrenys pertorbats i al llarg de camins i carreteres. Des del nivell de la mar fins 1700 m d'altitud. És indiferent edàfic.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix des del final de l'hivern fins al principi de la tardor, més intensament a l'estiu. Si la temperatura no baixa massa i es manté la humitat en el sòl, la floració es pot allargar durant tot l'any. A València la visiten abelles, papallones i sírfids, però no produeix fruits per la falta de colibrís, els seus pol·linitzadors naturals.

CURIOSITATS :

Hui per #UnaFinestraAlBotanic veiem una planta que es conrea al Jardí Botànic i a alguns jardins històrics de València, potser des de fa més de 100 anys. És una espècie de gran valor ornamental, que manté la floració durant tot l'estiu i alegra qualsevol jardí, terrassa o balcó amb les seves vistoses flors intensament roges.

És de cultiu fàcil. Vol exposicions assolellades, sòls frescos, rics en matèria orgànica, ben drenats i amb humitat contínua, especialment a l'estiu. Suporta la sequera i les gelades suaus (fins -7 °C) però pot perdre la floració i la part aèria, que tornarà a eixir a la primavera. És una planta molt adequada per cobrir talussos, per conrear a la part alta de murs i també en cossiols penjants.

La planta es fa servir tradicionalment a Nigèria per al tractament de diabetis, leucèmia, dolor i inflamació. S'ha trobat en ella activitat analgèsica, antiinflamatòria i antimicrobiana, deguda als glucòsids iridoides que produeix.

És una espècie invasora a les illes tropicals del Carib i el Pacífic, a Oceania i a Florida, normalment en ambients pertorbats.

El gènere va ser dedicat a Alexander Russell (ca. 1715-1768), metge i naturalista escocès, que va realitzar exploracions botàniques a Síria, mentre era metge de la factoria anglesa. L'epítet específic fa referència a la forma de les tiges, semblant a les de la cua de cavall (Equisetum sp.).