CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Salvia miniata

És un arbust fins d'1,5 m d'alçària, herbaci, molt ramós, glabrescent. Les tiges són quadrangulars, verds. Les fulles són oposades, fins de 15 cm, primes, atenuades a la base, acuminades, serrades, glabres, de color verd fosc, brillants; amb pecíol curt. La inflorescència terminal, fins de 30 cm, llargament pedunculada, amb verticil·lastres espaiats i bràctees caduques. Les flors són hermafrodites, bilabiades. El calze té 5 sèpals soldats, formant un tub curt i ample, amb un lòbul superior ample, ovat, rom o mucronat, i quatre laterals més estrets, aguts. La corol·la és de color roig intens, fins de 3,25 cm de longitud, lleugerament corbada, pilosa, amb 5 pètals soldats en un tub llarg, amb els dos llavis similars. Els estams són 2, més curts que la corol·la, arquejats al llavi superior. El pistil és llarg, arquejat al llavi superior i acabat en un estigma bífid que sobreeix breument. Els fruits són 4 núcules, que es dispersen independentment.

Va ser descoberta a Chiapas, estat del sud de Mèxic, des d'on s'estén, per Guatemala, fins Belize. Viu en vessants de muntanyes ombrejades i humides entre 600 i 1000 m d'altitud, a les clarianes i marges dels boscos de boira.

Les plantes floreixen de maig a octubre, però en les zones amb hiverns suaus, sense gelades, pot estar tot l'any en flor. La fructificació es produeix en poques setmanes, i avança alhora que la floració, però és pol·linitzada gairebé exclusivament per colibrís, de manera que a València no produeix fruits.

Com altres sàlvies tropicals que hem vist des de #UnaFinestraAlBotanic, la de hui és una espècie molt poc freqüent als nostres jardins, alhora que molt adequada per a espais semi ombrejats en llocs lliures de gelades intenses. També, com altres sàlvies americanes, té les flors adaptades a la pol·linització per colibrís: color vermell, absència d'aroma.

És una planta de gran valor ornamental que combina un dens fullatge verd fosc i brillant, amb unes cridaneres flors de color vermellenc. Les fulles poden prendre color morat com a reacció al fred. És molt adequada per a formar massissos o bordures als jardins mediterranis parcialment ombrejats. Vol un sòl fèrtil, fresc, ben drenat i amb disponibilitat d'aigua a l'estiu. Resisteix bé la poda i és convenient retallar-la a l'estiu per allargar la floració.

Les parts aèries de la planta, especialment les fulles, sintetitzen substàncies terpèniques inhibidores de la germinació de les llavors d'altres espècies

El nom del gènere ho va prendre Linné del llatí sàlvia, -ae amb el qual es feia referència a diferents espècies de sàlvies. L'epítet específic fa referència a la color roig de la flor. La paraula llatina minium, minii significa cinabri, plom vermell, vermellenc.