CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Salvia guaranitica

FAMÍLIA : LABIATAE NOM CIENTÍFIC : Salvia guaranitica NOM COMÚ : SÀLVIA BLAVA COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

Arbust herbaci perenne, de fins 2,5 m d'alçària. Les tiges són quadrangulars, verdes i estan densament cobertes de pèls glandulífers. Les fulles, de fins 12 cm de llargària, són simples, peciolades, oposades, deltoides, cordades a la base, llargament acuminades, rugoses, amb el marge serrat, glanduloses, aromàtiques i de color verd. La inflorescència, de fins 40 cm de llargària, és terminal, no ramificada, laxa; està formada per nombrosos verticil·lastres multiflors separats, amb 2 bràctees oposades, caduques, llargament acuminades. Les flors, de fins 5 cm de llargària, són hermafrodites. La corol·la és bilabiada, de color blau fosc, formada per 5 pètals soldats en un tub llarg amb 2 llavis terminals,  i està dispersament coberta per pèls curts. L'androceu està format per dos estams disposats a l'interior del llavi superior. El gineceu és bicarpel·lar i acaba en un estigma bífid que sobreïx lleument del tub pel llavi superior. Els seus fruits són núcules que es dispersen independents en madurar.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

És una espècie endèmica d'una àmplia zona centrada al Paraguai, però que s'estén fins a Bolívia, Brasil i Argentina. Allà viu en clarianes de boscos tropicals, sobre sòls pertorbats. També s'estén al llarg de camins i carreteres.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix durant gran part de l'any si es manté la humitat edàfica i les temperatures son moderades. Al Botànic va començar a florir al març i seguirà fins al final de la tardor. Les poblacions naturals són pol·linitzades per colibrís, que són atrets pel seu color ja que les flors no tenen aroma. A València és visitada ocasionalment per diverses espècies d'insectes que furten el nèctar sense pol·linitzar les flors, de manera que no produeix fruits.

CURIOSITATS :

Avui a #UnaFinestraAlBotanic portem una nova sàlvia subtropical, de gran interès ornamental, molt apropiada per formar massissos i bordures als jardins mediterranis ombrívols, sempre que s'ubiquienen àrees lliures de gelades intenses. Segurament dels jardins públics de València només la pugueu trobar al Botànic. Es conrea amb facilitat en sòls orgànics, profunds, ben drenats, que mantinguen la humitat durant tot l'estiu. Es multiplica fàcilment per esqueix, i les tiges arrelen amb facilitat en tombar-se sobre el sòl.

Ha estat utilitzada com a sedant per la medicina popular sud-americana, encara que podria tenir també propietats hipnòtiques. A Paraguai s'utilitzen les seves fulles, amb suau sabor anisat, per aromatitzar el tereré, una infusió d’herba mate (Ilex paraguariensis A. St.-Hil.) que es pren amb abundant gel.

El nom del gènere el va prendre Linné del llatí salvia, -ae amb el qual nomenaven els romans diferents espècies de sàlvies. L'epítet específic fa referència a la relació de l'espècie amb el territori ocupat pels guaranís, poble nadiu de América del Sud, que viu extensament a Paraguai i a les regions limítrofes del Brasil, Bolívia i Argentina.