CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Papaver somniferum subsp. somniferum

És una herba anual, robusta, dreta, glabra, de color verd glauc, amb làtex blanc. Les fulles són simples, lobulades, les superiors amplexicaules. Les flors són molt grans, de fins 15 cm de diàmetre, actinomorfes, hermafrodites, pedunculades, terminals, solitàries. El calze està format per dos sèpals efímers, que cauen a l'obrir-se la flor. La corol·la té 4 pètals fugaços, de color variable, normalment blanc o rosat. Els estams són molt nombrosos, tenen filaments blancs i anteres el·lipsoides. El gineceu té un ovari súper, glabre, sense estil, acabat en un disc apical pla, proveït de 5 a 18 estigmes radials, prominents. El fruit és una gruixuda càpsula, de fins 90 mm, subglobosa, estipitada, glabra, dehiscent per porus. Les llavors són petites, reniformes.

El seu origen és desconegut. Normalment se situa a l'oest d'Àsia, Turquia, Afganistan i Iran, segurament derivada del cultiu i selecció natural de Papaver somniferum subsp. setigerum (DC.) Arcang. Fora de cultiu viu en ambients molt assolellats, sobre sòls remoguts, a la vora dels camins, enderrocs i altres llocs nitrificats propers a les poblacions humanes.

El cascall floreix quan les temperatures ja comencen a pujar, cap a finals d'abril, durant un breu període de temps. Les flors són efímeres i duren 1 o 2 dies. Els fruits maduren durant mesos, fins que a l'estiu s'obren per alliberar les llavors, que cauen pel seu pes prop de la planta mare, facilitant la ressembra.

Hui portem a #UnaFinestraAlBotanic una espècie tan familiar com injuriada, tan tradicional com perseguida. El cascall forma part de la nostra cultura des de fa 8000 anys i és una planta medicinal comuna a la conca de la Mediterrània, molt utilitzada per les seves propietats analgèsiques i somníferes. Aquestes propietats es deuen als alcaloides del seu làtex, que traspua espontàniament per les ferides de l'epidermis, però d'ells s'extreu també l'opi, de què deriven la morfina i l'heroïna.

A més, és una planta anual fàcil de cultivar i de gran valor ornamental, present als jardins nòrdics de clima temperat, de la qual s'han seleccionat nombroses varietats pobres en principis actius, que també pot trobar-hi un lloc en els nostres jardins mediterranis.

També les llavors han estat utilitzades tradicionalment, a la Mediterrània oriental, en la fabricació de productes de forn, pastissos, postres i en la producció d'oli comestible, sense que el seu consum produeixca els efectes del làtex.

El nom del gènere el prengué Linné de la paraula amb la qual els romans designaven les roselles i cascalls. L'epítet específic procedeix de la paraula llatina, somnífer, -era, -erum, i fa referència a les propietats adormidores de la planta.