CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Salvia roemeriana

FAMÍLIA : LABIATAE NOM CIENTÍFIC : Salvia roemeriana NOM COMÚ : SÀLVIA DE LA SAVINA COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

És un arbust herbaci perenne, de fins 60 cm d'alçària, cobert de glàndules curtes, de color verd amb tons rogencs, aromàtic. Les tiges són molt nombroses, de secció quadrada. Les fulles són simples, oposades, ovades, cordades a la base, lobulades. Les flors són zigomorfes, bilabiades; estan agrupades en venticilastres, ben separats al llarg d'una inflorescència terminal laxa, simple o ramificada, multiflora. El calze és verd-rogenc i està format per 5 sèpals soldats en un tub ample, acabats en lòbuls aguts. La corol·la és roja intensa i té 5 pètals soldats en un tub llarg, amb cinc lòbuls ben diferenciats. El androceu té quatre estams, més llargs que el tub de la corol·la, disposats al llavi superior i de color roig; el pol·len és blanc. El gineceu té 2 carpels, amb un estil més llarg que els estams, acabat en un estigma bífid. Els fruits són petites núcules que es dispersen de forma independent.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Es distribueix des del centre de Texas fins Arizona i el nord de Mèxic. Viu als clars dels boscos de savines (Juniperus ashei), i de diferents espècies de roures (Quercus sp.), també en llocs ombrejats de matolls oberts, a la vora de carreteres i camins, i en zones rocoses. Sobre substrats bàsics, secs i ben drenats.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix des de la primavera fins l'estiu i, després dels mesos de calor, al llarg de la tardor, després de la tornada de les pluges. Els fruits maduren en poques setmanes i cauen a peu de les plantes. Les formigues poden contribuir a la seva dispersió, tot i que la germinació es produeix en poques setmanes, el que contribueix a la formació de denses poblacions.

CURIOSITATS :

Avui, en #UnaFinestraAlBotanic parlem d'una espècie molt interessant per donar color als jardins mediterranis, formantmasses o bordures. Té una llarga floració, mentre es mantinga el sòl fresc, és resistent a la sequera i es ressembra de manera espontània, totcaracterístiques per poder gaudir-la sense massa treball.

Les flors, roges i inodores, estan adaptades a la pol·linització per colibrís. Les floracions de primavera i de tardor són diferents. A la primavera es desenvolupen les flors casmògames, grans, llargues, bilabiades, obertes, accessibles als pol·linitzadors. Després de l'estiu les plantes tornen a florir, però desenvolupen flors cleistògames, amb la corol·la més petita (de vegades no excedeixen el calze), que es mantenen tancades o s'obren lleument, sent inaccessibles als pol·linitzadors. Aquestes florsprodueixenfruits fèrtilsque permeten la supervivència de l'espècie, fins i tot en absència de pol·linitzadors.

El nom del gènere el va prendre Linné del llatí salvia, -ae amb el qual es feia referència a diferents espècies de sàlvies. L'epítet específic honora el geòleg alemany Ferdinand von Roemer (1818-1891), que va viure a Texas de 1845 a 1847 i és conegut com el "pare de la geologia de Texas".