CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Vanilla planifolia

És una planta enfiladissa o epífita, poc ramificada, que pot arribar a 40 m de llargària, si ho permet el suport sobre el qual es desenvolupa. Les arrels aèries sorgeixen oposades a les fulles i estan cobertes per un velam de color verd clar. Les tiges són carnoses, més o menys volubles, de color verd. Les fulles són alternes, dístiques, ovalades, agudes, de marge sencer, carnoses, coriàcies, glabres i de color verd fosc. Les flors s'ordenen en raïms terminals, són zigomorfes, efímeres, grans, molt aromàtiques i tenen un discret color crema, verdós o blanquinós. Tenen 3 sèpals verdosos, similars, més grans que els pètals; i 3 pètals de color verd o crema, el central transformat en un label ben diferenciat, sense esperó. Els fruits són càpsules allargades de color marró fosc al madurar. Les llavors són negres, petites, molt nombroses, ovoides.

La vainilla és natural dels boscos plujosos tropicals de fulla perenne de la ribera del Carib, des de Mèxic a Amèrica Central. És una planta que pot viure arrelada en sòls orgànics i frescos, o comportar-se com una planta epífita capaç de grimpar sobre els alts arbres de la selva, sense arrelar a terra. Les arrels aèries li permeten absorbir nutrients i aigua de l'aire.

Floreix des de març a maig. Les flors són efímeres, tot just duren un o dos dies. Els fruits es desenvolupen durant uns 9 mesos, canviant de verd a negre, fins que alliberen les llavors envoltades d'una polpa viscosa.

Avui portem a #UnaFinestraAlBotanic una planta que està molt present en la nostra alimentacióper serl'origen de la vainilladelsxocolates, begudes, pastissos, galetes i gelats. Els astequesjaconeixien des d'antic les propietats aromàtiques de la polpa dels seus fruits. Les primeres plantes van arribar a Europa el 1528portades per Hernán Cortés, però durant més de 300 anys les plantes cultivades fora de Mèxic no van produir fruits, per falta de pol·linitzadors. El 1841, a l'illa de Reunió, Edmond Albius (1829-1880), un jove esclau, va trobar la forma de pol·linitzar manualment les flors de la vainilla. A partir de llavors, les illes de l'Índic es van convertir en els principals productors mundials d'aquest condiment. Al Botànic reproduíremaquesta tècnica i vam aconseguir que les plantes fructifiquen.

És fàcil de conrear en un ambient amb temperatures superiors a 15 °C i humitat elevades, sense sol directeperò amb molta lluminositat.És una planta enfiladissa,pelque necessitarà un suport per créixer, tot i que també pot disposar-se penjant d'un cistell.

El nom de gènere procedeix de la paraula que els espanyols residents a Amèrica utilitzaven per referir-se al fruit d'aquesta planta, per semblança amb les beines, vainas en castellà, (fruits de les mongetes tendres -Phaseolus vulgaris L.-), però de menor grandària. L'epítet específic fa referència a la forma plana de la fulla.