CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Jatropha integerrima

És un arbust de fulla perenne, amb làtex lletós, molt ramificat, que pot mesurar fins a 3 m d'alçària. Les fulles tenen nervació palmada, són alternes, el·líptiques o trilobades, llargament peciolades, cordades a la base, amb el marge sencer, agudes, lleument coriàcies, glabres, de color verd fosc, brillants. Les inflorescències són terminals, laxes, ramificades, amb flors masculines i femenines. Les flors són actinomorfes, obertes, amb 5 pètals de color vermell intens, totes semblants. Les flors masculines tenen 10 estams amb els filaments parcialment units i les anteres lliures, convergents, rogenques, amb pol·len groc. Les flors femenines tenen tres carpels soldats formant un ovari glabre, brillant, que es perllonga en tres estils lliures, acabats en un estigma bífid. El fruit és una càpsula dehiscent, subglobosa, truncada, amb tres lòculs. Les llavors són el·lipsoïdals, amb carúncula

És una espècie natural de les illes caribenyes de Cuba i La Hispaniola, encara que es cultiva àmpliament en zones tropicals i subtropicals de tot el món, i està naturalitzada a Amèrica, Àsia i les illes del Índic. Creix en boscos secundaris, zones arenoses semiàrides, al marge d'àrees pantanoses i en terrenys pertorbats. Entre el nivell de la mar i els 1000 m d'altitud.

En el tròpic i a les zones càlides floreix durant tot l'any si no li falta l'aigua i les temperatures no baixen de 15 °C. Les flors de tots dos sexes maduren alhora, permetent la pol·linització creuada entre flors de la mateixa planta. El fruit madura durant 90 dies fins que s'obre de forma explosiva, dispersant les llavors lluny de la planta mare.

Hui, a #UnaFinestraAlBotanic, portem una curiosa planta de gran interès ornamental, encara que no resisteix les gelades, per la qual cosa és adequada per a espais tancats o jardins càlids. És fàcil de conrear, no necessita a penes cures i resisteix molt bé la poda. Creix en exposicions assolellades o de semi-ombra, sobre sòls orgànics, ben drenats que es mantinguen frescos durant tot l'any. La seua multiplicació és senzilla, tant mitjançant llavors, com a partir d'esqueixos llenyosos de primavera-estiu, després de deixar-los assecar durant uns dies.

Totes les parts de la planta són molt tòxiques, especialment les llavors. Pels talls i ferides de qualsevol dels seus òrgans, segrega un làtex blanc irritant de la pell i de les mucoses, que ha estat utilitzat tradicionalment per tractar diferents afeccions externes com a berrugues, sarna o èczemes. Més recentment, s'ha trobat en ell activitat antitumoral.

El nom del gènere deriva de les paraules gregues iatrós = mèdic, curandero; i trophé = aliment. Potser perquè les propietats medicinals que de les seues espècies, permetien viure als metges. L'epítet específic fa referència a la