CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Asplenium marinum

FAMÍLIA : ASPLENIACEAE NOM CIENTÍFIC : Asplenium marinum NOM COMÚ : FALZIA MARINA COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Hivernacle de exhibició: Falgueres DESCRIPCIÓ :

És una falguera perenne amb un rizoma subterrani, robust, oblic, cobert de pàlees linear-lanceolades, de color marró més o menys fosc. Les frondes s'agrupen en fascicles laxos, mesuren fins a 58 cm de llargària; el seu pecíol és més curt que la làmina, de color castany obscur, i es perllonga en un raquis, verdós cap a l'àpex; la làmina és lanceolada, pinnada, amb fins a 40 parells de pinnes, alternes, sèssils o decurrents, ovades, asimètriques, obtuses, amb el marge dentat, coriàcies, glabres, brillants i de color verd fosc. Els sorus es disposen al revés de la pinna, de forma obliqua respecte del marge, en dues files; són estretament el·líptics, curts i estan coberts per un indusi lateral, tan llarg com el sorus, que s'obre cap al costat del nervi mitjà. Les espores són ovoides, crestades.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

L'espècie es distribueix principalment pel litoral atlàntic europeu i les illes macaronèsiques, però arriba al litoral mediterrani occidental, on és més rara. Viu en penya-segats marítims, en esquerdes, grutes o cubetes protegides de l'onatge, però assolides per l’aire carregat d’humitat marina, tant sobre substrats calcaris com silicis. Al litoral mediterrani de la península Ibèrica es coneixen petites poblacions aïllades a Catalunya, la Comunitat Valenciana i les illes Balears.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Els sorus comencen a fer-se visibles al març i els primers esporangis s'obren a l'abril, alliberant immediatament les espores. L’esporulació pot prolongar-se fins setembre, depenent de la localització i de les condicions ambientals de la població. Les espores són molt lleugeres i poden ser transportades pel vent a grans distàncies.

CURIOSITATS :

Avui, a #UnaFinestraAlBotànic, mostrem una falguera molt rara al territori valencià, de la qual només es coneix una població, amb poc més de 10 individus, a la Cova del Llop Marí, al nord d'Alacant. El seguiment d'aquesta població ha permès observar la seva reducció en els últims anys, segurament com a conseqüència del canvi climàtic, que ha produït un augment de les temperatures i una disminució de les precipitacions.

Al nostre territori és una espècie greument amenaça d'extinció, pel que ha estat protegida legalment i s'han realitzat diferents experiències de conservació. El Banc de Germoplasma de el Jardí Botànic de la UV conserva espores i ha realitzat, amb èxit, assajos de multiplicació de les plantes valencianes. Actualment al Botànic es cultiven gairebé un centenar d'individus fèrtils, amb els quals es podria recuperar la població natural si arribés a desaparèixer.

El nom del gènere és pres del grec ásplēnon amb el qual es referien a la dauradella (Ceterach officinarum Willd.), una espècie situada per Linneo al gènere Asplenium. L'epítet específic deriva de el llatí marinus, -a, -um i fa referència a l'apetència d'aquesta espècie pels ambients propers a la mar.

Pots trobar més informació sobre aquesta curiosa falguera en http://www.jardibotanic.org/fotos/pdf/agenda_2_1125_TS1.2_Asplenium_marinum.pdf