CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Rotheca myricoides

FAMÍLIA : LAMIACEAE NOM CIENTÍFIC : Rotheca myricoides NOM COMÚ : ARBUST DE LES PAPALLONES BLAVES COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

És un arbust de fulles perennes, molt ramificat, de fins 3 m d’alçària. Les tiges són erectes, rectes, purpuri-verdoses, glabres. Les fulles es disposen en verticils de 3 o 4, són simples, el·líptiques o obovades, de fins 6 cm, atenuades a la base, amb el marge sencer o serrat, glanduloses pel revers i de color verd fosc, brillants. Les flors són zigomorfes, obertes, disposades en llargues panícules laxes. El calze té 5 sèpals soldats en un tub curt, lobulat, purpuri i glabrescent. La corol·la està formada per 5 pètals soldats en un tub curt, amb la gola pubescent, que es perllonga en 5 grans lòbuls desiguals; l'anterior, blau fosc, és més gran que els laterals, blaus clars o blanquinosos. Te 4 estams, molt més llargs que el tub, arquejats cap a la part superior de la flor. L'estil és arquejat, molt llarg, acabat en un estigma bífid. El fruit és una drupa, subglobosa, negra en la maduresa i glabra.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

De forma natural, es distribueix àmpliament per les àrees tropicals i subtropicals de la mitat sud d'Àfrica, tot i que està naturalitzada també en altres àrees tropicals i subtropicals, especialment a Austràlia i el Brasil. Viu en matolls oberts, voltants de termiters, boscos oberts, vora de rius, sobre sòls secs o lleugerament humits de qualsevol naturalesa, des de sorrencs fins a rocosos, entre 500 i 1500 m d'altitud.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

A les regions mediterrànies, les plantes cultivades floreixen durant la primavera i l'estiu, si la humitat edàfica es manté. En àrees tropicals poden mantenir la floració tot l'any. Les vespes fusteres són els seus principals pol·linitzadors, mentre que les aus i les mones consumeixen els seus fruits i dispersen les llavors.

CURIOSITATS :

Avui portem a #UnaFinestraAlBotànic una planta realment curiosa, que té unes flors amb forma de papallona que cobreixen les branques, com si milers de petites papallones blaves s'hagueren posat sobre elles.

És una espècie molt interessant ajardins de climes lliures de gelades intenses, on prefereix les exposicions lleugerament ombrejades, amb algunes hores de sol directe. Necessita un substrat solt, orgànic, fresc, amb un bon drenatge, però no ha de faltar-li l’aigua a l'estiu. La poda lleugera facilita el manteniment d'un arbust compacte, ben format.

La planta sencera és verinosa, però a Uganda, la medicina tradicional ha utilitzat les seves arrels com a analgèsic i cicatritzant. La planta produeix una olor intensa que repel·leix els herbívors domèstics, però que no evita que la mengen els rinoceronts africans.

El nom del gènere procedeix del nom vernacle malabar Tsejerou-Teka, que Hendrik van Rheede (1636-1691) va recollir en el seu Hortus Malabaricus en referir-se a Rotheca ternifolia Rafin. L'epítet específic significa semblant a alguna espècie del gènere Myrica L. (Myricaceae), encara que es desconeix el motiu d'aquesta semblança, potser podrien ser els fruits o l'aroma de la planta.