CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Cneorum tricoccon

FAMÍLIA : RUTACEAE NOM CIENTÍFIC : Cneorum tricoccon NOM COMÚ : BOIXEROL COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica, Rocalla d'endemismes DESCRIPCIÓ :

Arbust molt ramificat des de la base. Les tiges són erectes, glabres, amb branques densament folioses. Les fulles són alternes, simples, senceres, estretes, espatulades, subcoriàcies, glabres i de color verd fosc. La inflorescència té poques flors, normalment les flors apicals són hermafrodites i les altres, funcionalment, masculines. Les flors són actinomorfes, amb tres peces en cada verticil. Els 3 sèpals estan parcialment soldats, són curts, triangulars, glabres, verds, sovint amb tons rogencs a l'àpex. Els 3 pètals s'alternen amb els sèpals, són oblongo-el·líptics, lleugerament cuculats, glabres i grocs. Té 3 estams i també 3 carpels, soldats, glabres, amb un ovari de 3 lòculs, un estil llarg i 3 estigmes. El fruit és un esquizocarp que es trenca fàcilment en 3 coques al madurar. Les llavors són piriformes, de color marró clar i tenen un aril apical, caduc.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Viu de forma espontània al nord-oest de la regió Mediterrània: al sud-est de França, est de la península Ibèrica, a les illes de les Balears, on és molt abundant, i a Sardenya. Forma part de les màquies, garrigues i altres matolls escleròfil·les, i de l'interior de pinedes, sempre en zones litorals, sobre substrats calcaris, i entre el nivell de la mar i els 1100 m d'altitud.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

La floració es produeix dues vegades a l'any. Una primera floració es dóna a la fi de la tardor i s’estén fins febrer, i l'altra va de març a maig. Així, a la primavera és usual trobar, en el mateix individu, fruits en diferents etapes de maduració. La fructificació i maduració de les coques s’estén fins juliol.

CURIOSITATS :

Avui a #UnaFinestraAlBotanic portem una espècie mediterrània molt rara, però apropiada per als jardins mediterranis. No tant per la seva petita i curiosa flor, com pel compacte arbust que forma en condicions de forta insolació i baixa disponibilitat d'aigua.

És una espècie relicta, exemple de la flora Mediterrània que va evolucionar durant el Terciari primerenc baix condicions tropicals, que podria trobar-se en regressió en haver desaparegut en els últims 100 anys en algunes localitats ibèriques. La seva dispersió està associada a diferents espècies de fardatxos i sargantanes, que ingereixen els seus fruits i els excreten sense danyar les llavors. Alguns mustèlids també poden desenvolupar aquesta funció, i potser les formigues que s’emporten les llavors per consumir l’aril.

Les fulles i els fruits produeixen fotosensibilització cutània per contacte, el que pot donar lloc a l'aparició d'eritema i a la formació d’ampolles per exposició al sol. La planta té principis actius que li aporten propietats insecticides, antivirals i antibiòtiques.

Linneo va prendre el gènere del grec knéōron, -ou amb el que es referien a diverses espècies d'arbustos de fulles oscures i allargades, principalment de la família Thymelaeaceae. L'epítet específic procedeix de el grec tríkokkos, -on, fruita de tres grans, fent referència als tres mericarpis (coques) que formen el fruit.