CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Chelidonium majus

FAMÍLIA : PAPAVERACEAE NOM CIENTÍFIC : Chelidonium majus NOM COMÚ : HERBA VERRUGUERA, HERBA D'ORENETES COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Plantes útils: Medicinals DESCRIPCIÓ :

Planta herbàcia, vivaç, amb làtex ataronjat. Les tiges són erectes, fins d'1 m d'alçada, ramificades i cobertes de fulles des de la base, de color verd glauc, coberts per pèls blancs dispersos. Les fulles són simples, profundament dividides, amb de 5 a 7 parells de segments més o menys ovats, lobulats i un terminal; les basals són peciolades, i les superiors, pràcticament, subsèssils. Les flors són actinomorfes, nombroses i s'agrupen a l'extrem de les tiges. El calze només té dos sèpals, verds, que cauen en obrir-se la flor. La corol·la està formada per 4 pètals arrugats, efímers, de color groc viu. Els estams són nombrosos i grocs. El gineceu està format per un ovari súper molt llarg, un curt estil i dos estigmes ovalats. El fruit és una càpsula amb una sola cavitat, que s'obre en dues valves. Les llavors són globoses, negres, amb un eleosoma lateral, crestat.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Es distribueix àmpliament per Europa, Àsia i el nord d'Àfrica; i està introduïda a Amèrica, Austràlia i Nova Zelanda. Viu en esquerdes de roques, llocs pedregosos, murs, sòls profunds i escombreres, amb certa humitat edàfica, en llocs ombrívols, frescos i nitrificats, des del nivell de la mar fins a 2000 m d'altitud.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix des d'abril fins ben entrada la tardor, fins i tot a l'hivern en zones de clima suau. Els fruits maduren 30 o 40 dies després de la pol·linització, s'obren longitudinalment i alliberen les llavors que cauen a terra per gravetat. Les formigues són les responsables d’emportar-se-les lluny de la planta.

CURIOSITATS :

Hui en #UnaFinestraAlBotanic, parlem d’una de les espècies que cultivem a la col·lecció de plantes medicinals, encara que totes les seues parts són tòxiques per la presència d'alcaloides. Produeix un làtex càustic i irritant que pot causar dermatitis per contacte. La capacitat de produir cremades locals en la pell ha estat utilitzada en medicina popular per l'eliminació de berrugues, d'aquí el seu nom popular.

Els colons la van introduir a Amèrica a finals de segle XVII, perquè formava part de la seua farmaciola de plantes medicinals que portaven des d'Europa. Potser la planta va arribar de la mateixa manera a Austràlia i Nova Zelanda.

De la dispersió de les llavors s’encarreguen les formigues (mirmecocòria). Està afavorida per la presència d'un eleosoma lateral (un teixit estèril, ric en àcids grassos) amb el qual s'alimenten les formigues, que transporten les llavors fins a l'entrada dels formiguers, sense danyar-les.

El nom del gènere procedeix de la paraula grega chelidónion, amb la qual denominaven a les orenetes petites, i també a aquesta planta, al parer perquè brota quan tornen a Europa les orenetes, després de passar l'hivern a l'Àfrica. L'epítet específic significa gran, potser per comparació amb la celidònia menor o gatassa (Ranunculus ficaria L.), amb flors també grogues i obertes.