CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Brugmansia sanguinea

Arbre de port menut que pot arribar a 5 o 6 m d'alçada, perennifoli, tomentós. Les tiges són verdes, herbàcies, amb gruixuda medul·la interior. Les fulles, de fins 40 x 15 cm, són simples, senceres o lleument lobulades, alternes, ovalades i de marge sinuós. Les flors, de fins 25 cm de llargària, són hermafrodites, actinomorfes, penjants, solitàries i tubulars. El calze té 5 sèpals soldats, acabats en 5 lòbuls. La corol·la està formada per 5 pètals soldats en un llarg tub ample, obert, de color groc, que acaba en 5 lòbuls divergents, perllongats en un apèndix corbat, agut, de color roig-ataronjat amb venes grogues. Té 5 estams lliures, inserits dins el tub, més curts que l'estil. Té 5 carpels soldat en un únic ovari, estil i estigma. El fruit és una càpsula ovada, llisa, dehiscent, de 7 a 12 cm de llargària. Les llavors són negres, molt nombroses.

És una espècie endèmica de les àrees muntanyoses de la vessant occidental de la serralada dels Andes, àmpliament distribuïda des del nord de Xile fins al sud de Colòmbia. El seu hàbitat natural se situa entre els 1500 m i els 3300 m d'altitud, on viu en zones obertes, vores de camins i orles de bosc, en climes relativament secs.

Floreix a principi de la primavera quan les temperatures comencen a pujar. La floració pot prolongar-se durant mesos si es manté certa humitat moderada a terra. La manca de pol·linitzadors i la autoesterilitat impedeixen la formació de fruits al Jardí Botànic, però es formarien a principis de l'estiu, per obrir-se cap al final de l'estació.

Avui, a #UnaFinestraAlBotànic us presentem una espècie extingida a la naturalesa per la sobreexplotació de les seves poblacions. És una planta rica en alcaloides, com totes les de la seva família, que s'ha utilitzat tradicionalment a la medicina i els rituals indígenes. Actualment es conrea extensament a l'altiplà andí per aprofitar la seua fulla, de la qual s'extreu escopolamina. És una planta molt tòxica, tant les seves fulles com les llavors, però això no impedeix que sigui freqüent als jardins de territoris amb climes suaus. Encara que no n'hi haja a les seves localitats originals, s'ha convertit en una espècie invasora en zones d'Àfrica, Austràlia, Àsia, Nova Zelanda i Amèrica del Nord.

Aquesta espècie és l'única del seu gènere amb flors de color roig i sense fragància, una adaptació per atraure els colibrís picoespada (Ensifera Ensifera), els seus únics pol·linitzadors.

El gènere està dedicat al metge i botànic holandès Sebald Justinus Brugmans (1763-1819). L'epítet específic fa referència al seu intens color rogenc, impropi d'altres espècies del gènere Datura, en què es va situar inicialment.

Es propaga fàcilment per esqueixos durant la primavera o estiu. Viu bé en exposicions lluminoses de jardins lliures de gelades intenses, en sòls rics, profunds i frescos.