CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Ruta chalepensis

FAMÍLIA : RUTACEAE NOM CIENTÍFIC : Ruta chalepensis NOM COMÚ : RUDA COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Plantes útils: Medicinals DESCRIPCIÓ :

Herba perenne de fins 1 m d'alçària, llenyosa a la base, de color verd-blavós. Les tiges són erectes o ascendent, molt ramificades des de la base, glabres. Les fulles són simples, alternes, peciolades, pinnatisectes, de feix verd-grisenc, cobert de glàndules molt visibles i revés més clar. La inflorescència és terminal, laxa, glabra, fins amb fins a 8 flors pedunculades, amb bràctees senceres o quasi. Les flors són hermafrodites, actinomorfes. Els sèpals són 4, o rarament 5, lliures, amplament ovals, sencers, o lleument crenats, glabres, amb glàndules notòries. Els pètals són 4, excepcionalment 5, patents, amb el marge laciniat, de color groc-verdós, amb glàndules en tota la superfície. Els estams són 8 o 10, tenen el filament glabre i groc. Els carpels són 4 o 5, estan soldats, tenen glàndules notòries. El fruit és una càpsula dehiscent, rugosa. Les llavors són nombroses, reniformes.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Es distribueix per la franja litoral de la regió Mediterrània, i arriba fins Aràbia i Somàlia per l'est, i fins les illes macaronèsiques, per l'oest. També està naturalitzada en zones mediterrànies o subdesèrtiques de la costa del Pacífic al continent americà. Creix en espais oberts, pedregosos, en matolls i ambients ruderals, sovint propers al litoral, en llocs secs i calorosos. Des del nivell de la mar fins els 1000 m d'altitud.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Presenta una llarga floració, des de febrer fins agost, sempre que es mantinga certa humitat edàfica. Els fruits s'obrin a principis d'estiu per deixar caure, al costat de la planta, les llavors gruixudes i pesades, que no presenten cap estructura per la dispersió.

CURIOSITATS :

Hui a #UnaFinestraAlBotànic us parlem d'una espècie que ara floreix al nostre hort de plantes medicinals i també en molts jardins, terrasses i balcons. És una planta mediterrània tòxica però que, malgrat això, és usada en moltes llars com a repel·lent d'insectes i gats, per la seua intensa aroma bituminosa (a quitrà), menys intensa que la d'altres espècies del gènere.

Com altres espècies de ruda, conté heteròsids i alcaloides que la converteixen en una planta molt tòxica, per la qual cosa no s'ha de consumir. Per contacte, pot produir fotosensibilitat cutània que deriva en eritemes i ampolles, de vegades greus. També produeix olis essencials aromàtics pel que s'utilitza en la preparació de ramells d'herbes per aromatitzar licors i menjars.

El seu cultiu està molt estès des d'antic pels països mediterranis i s'ha naturalitzat en moltes zones, així que és difícil saber quines poblacions són realment naturals.

El nom de gènere procedeix de la paraula llatina ruta -ae, nom genèric que es donava a diferents espècies de ruda. L'epítet específic procedeix de llatí Chalepum, -i amb el qual es feia referència a la localitat de Halab (l'antiga Àlep, a Síria), i el sufix llatí -ēnsis, -ense, que indica pertinença.