CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Pteris vittata

FAMÍLIA : PTERIDACEAE NOM CIENTÍFIC : Pteris vittata NOM COMÚ : FALGUERA DE CINTES COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Rocalla d'endemismes, Umbracle, Hivernacle de exhibició: Falgueres DESCRIPCIÓ :

Rizoma robust, rastrer, amb pàlees linear-lanceolades groguenques. Les frondes sorgeixen totes agrupades des de la base, mesuren fins 130 cm de llargaria. La seua làmina és llargament el·líptica, pinnada, amb entre 10 i 55 parells de pinnes, suboposades, amb la base abraçadora, llargament lanceolades, estretes, senceres o serrades, amb el marge recorbat, progressivament més curtes cap a la base i l'àpex, de color verd fosc, no brillant, glabra per les dues cares; el pecíol està ben definit és més curt que la làmina, fins de 15 cm de llargaria. Els sorus es disposen pel revés de la pinna, en línia al costat del marge, a banda i banda, excepte en la porció distal; el pseudoindusi és subentero, escariós. Les espores són tetraèdriques, amb les cares planes, reticulades.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

La seua distribució original s'estén per àrees tropicals i subtropicals d'Àsia, Europa, Àfrica i Austràlia; també es troba, escapada de cultiu a Amèrica del nord i del sud. A la península Ibèrica té una distribució fragmentada al llarg de la costa mediterrània, des d'Andalusia fins a Catalunya; també es troba a l'illa de Mallorca. Viu a les esquerdes de penyals calcaris regalimants, pedregars humits, cursos de rius i barrancs, murs i marge de sèquies, sempre en ambients ombrívols i amb humitat edàfica.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Les falgueres són plantes terrestres que no produeix flors, per tant, tampoc fruits ni llavors. La seua reproducció es realitza mitjançant espores que han de germinar en ambients molt humits amb gotes d'aigua en el sòl, on podran nedar els gàmetes fins la fecundació. Els esporangis maduren i dispersen les espores entre juliol i octubre. Les espores són molt lleugeres i poden ser transportades pel vent a grans distàncies.

CURIOSITATS :

Avui, a #UnaFinestraAlBotànic, portem una falguera molt rara al territori valencià, localitzat només a alguns barrancs de la Safor i la Marina, i que ha vist reduïdes les seves poblacions com a conseqüència de l'augment de la temperatura i la disminució de les precipitacions, conseqüència del canvi climàtic.

Les escasses poblacions valenciana i les de les illes Balears estan legalment protegides, i les seves espores es conserven als bancs de germoplasma dels jardins botànics. També s’han creat poblacions noves al medi natural, per reduir el seu risc d’extinció.

És una planta que fixa arsènic en les seves frondes. Aquesta adaptació, potser una defensa contra els predadors, ha estat utilitzada en treballs de bioremediació de sòls i aigües contaminades per aquest metal·loide molt tòxic. Les plantes cultivades en sòls contaminats, són segades periòdicament i les frondes són incinerades de forma controlada.

El nom del gènere procedeix de la paraula pterís, amb la qual els grecs es referien a les falgueres, potser per la similitud de les frondes amb les plomes de les aus (ptéron = ploma). L'epítet específic procedeix de el llatí vittatus, -a, -um, que vol dir, adornat amb cintes, amb bandes o amb franges, en referència a l'estretor de les pinnes.