CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Leonotis leonurus

És un arbust herbaci, només llenyós a la base, molt ramós, de fins de 2 m d'alçària, breument glandular. Les tiges són verdes, rectes o de vegades arquejades, de secció quadrangular. Les fulles són oposades, de fins 10 cm de longitud, lanceolades, serrades, atenuades, agudes, aromàtiques i glanduloses. La inflorescència és una llarga espiga de verticil·lastres amb nombroses flors, molt separats. Les flors són zigomorfes, bilabiades, de color taronja lleonat, densament peloses. EL calze està format per 5 sèpals soldats en un tub curt, acabat en 5 petites dents agudes, arquejades. La corol·la té 5 pètals soldats en un llarg tub; el llavi superior és molt més gran que l'inferior, sencer, recte, lleument galeat; el llavi inferior, amb 3 lòbuls, està molt reduït, gairebé inexistent, amb els lòbuls arrugats. L’androceu té 4 estams de filaments blancs i anteres grogues i queda ocult a l'interior del llavi superior. L'ovari és bicarpel·lar, el filament acaba en un estigma, que no sobreïx de la corol·la.

És originària de Sud-àfrica, on està àmpliament distribuïda, especialment al llarg de les costes est i sud, més humides. Creix als marges de boscos i en pastures, des del nivell de la mar fins a 2000 m d'altitud, sobre sòls pedregosos, arenosos o argilosos. S'ha naturalitzat a Austràlia, Califòrnia, Hawaii i algunes àrees mediterrànies.

Floreix des de mitjans de la primavera fins a la tardor, sempre que es mantinga la humitat en el sòl. Fructifica en poques setmanes i es mantenen els fruits madurs en les inflorescències encara en flor.

Avui portem a #UnaFinestraAlBotanic altra planta llargament conreada als jardins botànics europeus, i al de València des de fa més de 150 anys. També és molt freqüent als jardins històrics del nostre entorn. Procedeix de Sud-àfrica i uneix les seves qualitats ornamentals a un ancestral ús màgic i medicinal.

És fàcil de conrear perquè resisteix bé la sequera, la influència de la mar i les exposicions molt assolellades, però agraeix els sòls frescos, humits i ben drenats. És sensible a les gelades, per la qual cosa pot perdre la part aèria en zones de clima rigorós. És convenient donar-li una bona poda perquè brote amb força a la primavera. És molt adequada també per al cultiu en cossiols grans.

Les flors estan adaptades a la pol·linització per aus consumidores de nèctar, però, a diferència dels colibrís, les del Vell Món es posen en les plantes per libar les flors, per això la flor ha reduït el llavi inferior i la distància entre els verticil·lastres és àmplia.

El nom del gènere està format per dues paraules gregues: leon = lleó; i otis = amb bona oïda, pel que fa a la semblança de les flors a la part interna de l'orella del lleó. L'epítet específic també uneix dues paraules gregues: la mateixa, leon = lleó; i oura = cua, pel paregut dels verticil·lastres a la cua del lleó, acabada en un plomall de pèls.