CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Echium decaisnei

És abundant i, amb freqüència, dominant en matolls oberts d'àmplies zones del sud-oest de l'illa i també és freqüent en la cara nord, sempre en tabaibales on dominen les tabaibas dolços (Euphorbia balsamífera Aiton) i els cardons (Euphorbia canariensis L.).

Arbust de fulla perenne, fins de 2 metres d'altura. La tija principal, recta, està molt ramificada des de la base, amb branques decumbents, formant una mata densa, globosa. Les fulles en disposició helicoïdal al llarg de les branques, amb entrenusos molt curts, simples, lanceolades, senceres, amb nervi central molt marcat, agudes, atenuades en la base, curtament peciolades, amb indument aspre de pèls rígids transparents, més dens pel feix, només sobre les vores i el nervi central, pel revés. Inflorescències paniculiformes terminals, fins de 40 cm, amplament còniques, multiflores, denses, ramificades, amb branques florals laterals escorpioides. Flores de 12-15 mm, pentàmeres, amb 5 sèpals soldats en la base, amb llargs lòbuls laterals, estrets, verds; corol·la amb forma d'embut (infundibuliforme), amb els 5 pètals soldats en un llarg tub corbat, marcadament més llarg que el calze, curtament lobulat, blanca, a vegades amb nervis blavosos o purpuris i gola del mateix color, variable en la mateixa inflorescència; androceu amb 5 estams de filament blanc, blavós o vermellós en la seua meitat inferior i antera blanca, corbats, més llargs que la corol·la (exserts); gineceu amb 4 carpels soldats, amb estil central, més llarg que el tub de la corol·la, amb estigma bífid. Fruit petri, en tetranúcula, cada núcula monosperma, ovoide, apiculada.

Subespècie endèmica de l'illa de Gran Canària amb una ecologia molt variable. Es pot trobar des de les zones més seques i baixes a les més forestals de mitja muntanya, entre 100 i 1000 metres d'altitud

La seua floració principal comença a mitjan novembre i es prolonga fins al mes d'abril. Pot existir una altra floració secundària, cap a l'estiu, si la disponibilitat d'aigua es manté. En localitats de clima suau, sense temperatures extremes, poden trobar-se durant tot l'any individus en flor. La fructificació s'inicia ràpidament i és possible trobar en la mateixa inflorescència flors incipients i fruit madurs.

La maduració dels òrgans masculins i femenins de la flor ocorre en moments diferents. Són flors proterandres en les quals primer maduren els estams, que comencen a dispersar el pol·len abans que l'estigma estiga receptiu. Després, quan les anteres estan buides de pol·len, l'estigma de la mateixa flor es torna receptiu. Es tracta d'una estratègia per a facilitar la pol·linització creuada.

El gènere Echium té un dels seus centres de diversificació a les Illes Canàries, on ha patit un fenomen de radiació adaptativa influïda per la insularitat que ha facilitat la diferenciació d'espècies diferents en illes diferents. Echium deaisnei subsp. purpuriense Bramwell és la subespècie diferenciada a les illes canàries orientals (Lanzarote i Fuerteventura).

El nom del gènere, prové de la paraula grega échion, -ou utilitzada per a referir-se a herbes útils enfront de les picades de serps, amb fruits similars al capdavant dels escurçons. L'epítet específic deriva de Joseph Decaisne (1807- 1882), botànic i agrònom francés d'origen belga que va treballar com a jardiner en el Muséum National d'Histoire Naturelle a París, del qual va arribar a ser director de cultius. Joseph Decaisne va enviar la planta a Philip Barker Webb (un dels autors de la Phytographia Canariensis) indicant-li que podria ser una espècie nova similar al tajinaste gegant (Echium giganteum L. fil.), endèmic de l'illa de Tenerife. Webb la va donar per bona i li la va dedicar.