EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Pereskia grandifolia

FAMÍLIA : CACTACEAE NOM CIENTÍFIC : Pereskia grandifolia NOM COMÚ : GUAMATXO MORAT COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Plantes crasses DESCRIPCIÓ :

És un arbret molt ramificat, amb les branques entrecreuades, de fins 5 m d'alçària. Les tiges són erectes o arquejades, subcilíndriques, llises, suculentes i verdes de joves, llenyoses i estriades al madurar. Les arèoles són prominents, llanoses i grisenques, a la base, amb d'1 a 8 espines rectes, de fins 50 mm, aciculars, llises y negres. Les fulles són simples, grans, de fins 18 cm, lanceolades, amples, senceres, agudes, atenuades a la base, suculentes, coriàcies, brillants y verdes. La inflorescència és terminal, paniculada, multiflora. Les flors són hermafrodites, actinomorfes, de fins 5 cm de diàmetre. Les peces externes de la flor (periant) estan en disposició helicoïdal, soldades a la base formant un tub curt. Totes són petaloides, de color rosat, les exteriors més obscures. Els estams són molt nombrosos i grocs, reunits al voltant de l'estil. El pistil té un ovari ínfer, amb estil i entre 5 i 8 estigmes blancs. El fruit és piriforme, angulós, amb restes de les bràctees i groc. Les llavors són negres i brillants.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

És nativa de l'est del Brasil, encara que està àmpliament cultivada i naturalitzada a Amèrica Central i el Carib. Al Brasil forma part dels boscos tropicals humits de la Mata Atlàntica, un dels ecosistemes més amenaçats de la planeta, on se situa a les clarianes del bosc a les àrees més seques.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Comença a florir a meitat d'abril, i s'estén fins a l'estiu si es manté certa humitat edàfica. La fructificació es perllonga durant l'estiu.

CURIOSITATS :

Aquesta espècie de cactus tan singular és una de les poques que desenvolupa fulles veritables, perennes. De gran valor ornamental, es conrea àmpliament als jardins d’Amèrica del Sud i el Carib, i també es fa servir com a tanca natural a la delimitació de finques agrícoles.

Als jardins mediterranis es cultiva amb facilitat, millor en exposicions una miqueta ombrejades a l'estiu i amb sòls profunds, ben drenats i frescos. A llocs amb gelades suaus pot perdre les fulles a l'hivern, i també poden caure durant l'estiu si la planta està sotmesa a períodes de sequera. En ambdós casos les fulles tornen a eixir. Es multiplica fàcilment per esqueix.

Les fulles es cuinen i mengen en verd a l'estat brasiler de Minas Gerais, encara que també es considera una planta amb certa toxicitat i amb propietats medicinals.

El gènere està dedicat a Nicolas-Claude Fabri de Peiresc (1580-1637), astrònom i botànic francès. L'epítet específic fa referència a la mida de les fulles, en relació a la d'altres espècies del gènere.