EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Hamelia patens

FAMÍLIA : RUBIACEAE NOM CIENTÍFIC : Hamelia patens NOM COMÚ : CORALET COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

És un arbust gran, perenne, que pot arribar fins a 7 m d'alçària, de color verd rogenc, amb suau indument pilós. Les fulles es disposen en verticils de 3 o 4 per nus, són d'el·líptiques a el·líptic-lanceolades, fins de 23 cm de llargària, peciolades, estipulades, senceres, acuminades, arrodonides a la base i  amb els nervis molt marcats. Les inflorescències són terminals, grans, paniculades i amb nombroses flors pedunculades. Les flors són pentàmeres, actinomorfes, de color rogenc o ataronjat, glabres. El calze té cinc sèpals soldats en un tub curt i que es perllonga en cinc lòbuls estrets, fins a 1,5 mm de llargària. La corol·la té cinc pètals soldats en un llarg tub, fins de 25 mm, prolongat en cinc lòbuls triangulars, curts, similars en forma i grandària. L'androceu està format per cinc estams més curts que el tub de la corol·la. El gineceu està format per un ovari de cinc cavitats i un estil més curt que els estams. El fruit és una baia, ovada, carnosa, inicialment vermella, negra al madurar, fins de 13 mm de llargària.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Es distribueix àmpliament per totes les regions tropicals i subtropicals d'Amèrica, des de Florida i el Carib, fins a l’Argentina. Viu en clarianes del bosc, matolls oberts, riberes de rius i ambients pertorbats, sobre substrats bàsics, amb humitat edàfica, des del nivell de la mar a 1500 metres d'altitud.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

A la Regió Mediterrània pot florir, gairebé, al llarg de tot l'any si es manté la frescor de terra durant els mesos d'estiu i les temperatures d'hivern són suaus. Normalment no fructifica fora de la seva àrea natural de distribució a causa de la manca de colibrís.

CURIOSITATS :

És una planta de gran valor ornamental per massissos o bordures de jardins situats en zones de clima suau, sense gelades intenses. No necessita moltes cures ni és propensa a l'atac de plagues. Necessita sòls orgànics, frescos, en exposicions assolellades o de semiombra.

Les flors, llargament tubulars, vermelloses i productores d'abundant nèctar resulten atractives per als colibrís, que són els seus principals pol·linitzadors. Els insectes també les visiten per robar nèctar i pol·len, sense produir una pol·linització efectiva. Les llavors són dispersades per aus i petits mamífers que mengen els seus fruits, lleugerament àcids, amb els quals, a Mèxic, fan una beguda fermentada.

Les fulles han estat usades tradicionalment per les poblacions locals com antibiòtic, antifúngic, analgèsic, antiinflamatori i analgèsic. També contra les picades d'insectes. Les seves propietats medicinals es deuen a la presència d'alcaloides i saponines tòxics, que poden resultar mortals en concentracions baixes.

El gènere està dedicat a Henri-Louis Duhamel du Monceau (1700-1782) jurista i enginyer naval amb una gran formació botànica que va aplicar a l'agronomia i a l'ús dels arbres a la construcció de vaixells, i va plasmar en nombroses publicacions. L'epítet específic procedeix de el llatí patens, -entis = patent, obert, estès. En botànica, s'aplica a les fulles o tiges que es disposen en angle recte sobre tija en el qual s'insereixen.