Al centre del Jardí es troba l’hivernacle tropical, sens dubte, la construcció més important perquè es tracta d’un exemple primerenc de l’arquitectura del ferro desenvolupada a Espanya al final del segle XIX i que va servir per construir mercats, estacions de tren, teatres i circs.
L’hivernacle es va restaurar el 1990 i es va habilitar per poder conrear-hi plantes tropicals. Les condicions ambientals a l’interior són gairebé constants al llarg de tot l’any, amb una temperatura d’uns 20ºC, una humitat ambiental del 85-95% i un ombreig del 65%. Un sistema de pluja instal·lat al sostre permet fer regs intensos i reproduir l’ambient de la selva humida tropical.
Per limitacions d’espai resulta impossible mantenir els grans arbres propis de les pluiïsilves tropicals, tanmateix, s’hi mostren altres plantes característiques del seu sotabosc com alguns arbusts i sobretot lianes i plantes epífites.
Les lianes i les epífites són les plantes més característiques de les selves plujoses. Són el resultat de l’adaptació a la cerca de la llum en uns ambients ombrejats pels grans arbres i on les plantes han d’elevar-se fins al dosser que formen les copes per rebre prou llum del Sol. Les lianes són plantes arrelades al sol amb tiges flexibles de ràpid creixement, que fan servir les plantes llenyoses com a suport per enfilar-s’hi. Les epífites, en canvi, viuen separades del sol, sobre altres vegetals, i prenen els minerals i l’aigua de la que s’escorre pels troncs o directament de l’aire. Són epífites la majoria de les orquídies tropicals, les bromeliàcies i moltes falgueres.
El que més crida l’atenció quan s’entra a l’hivernacle tropical és el mur del fons, totalment cobert per les lianes que se subjecten amb l’ajuda de circells o arrels petites caulinars. Entre aquestes és fàcil reconèixer els potos (Epipremnum aureum), els ficus de fulles cordiformes (Ficus pumila), els filodendres (Philodendron scandens) i les monsteres (Monstera deliciosa). També són cridaneres la palmera botella de les illes Mascarenyes (Hyophorbe lagenicaulis) al centre de l’hivernacle, el bambú ventricós d’Àsia (Bambusa ventricosa) a l’esquerra, i el castany de la Guayana (Pachira aquatica) d’Amèrica Central. Sobre aquest arbret es desenvolupen diverses orquídies epífites com la Vanda de Tailàndia i els Epidendrum d’Amèrica Central. També són epífites les falgueres banya d’ant (Platycerium bifurcatum), les bromeliàcies (Vriesea, Nidularium) o les orquídies (Phalaenopsis, Cymbidium, Cattleya) que es conreen a les cistelles penjades de fibra de coco, i sobre els troncs caiguts.
Algunes plantes són freqüents a les nostres llars, com Ficus benjamina d’Àsia, les dràcenes (Dracaena) d’Àfrica i les Schefflera d’Amèrica. I altres produeixen fruits comestibles com els pandanals (Pandanus utilis), el cafè (Coffea arabica), les pinyes tropicals (Ananas comosus) o el plataner (Musa x paradisiaca). Hi ha falgueres arborescents com Dicksonia fibrosa o Blechnum brasiliense, i plantes vistoses per les seues flors com les helicònies (Heliconia psittacorum) i la medinilla (Medinilla magnifica), o per les seues fulles, com les calatees (Calathea), les sansevières (Sansevieria) o els cròtons (Croton).
