 |
Un herbari és una col·lecció de plantes seques degudament preparades per garantir-ne la conservació de manera indefinida. Sobre l’herbari es basa una part important de la investigació botànica, sobretot en taxonomia, encara que també és útil per a estudis florístics, biogeogràfics i fins i tot moleculars. L’herbari és testimoni de les cites de plantes, de les descripcions i dels materials utilitzats per a proposar-les. El tipus d’una planta (el material sobre el qual es basa un nou nom) és, en la majoria dels casos, una planta seca, dipositada i conservada en un herbari públic.
L’herbari de la Universitat de València, dipositat al Jardí Botànic, té el seu origen en les recol·leccions de Vicent Alfonso Lorente. Aquell herbari era format principalment per plantes silvestres. Però el vertader impulsor de l’herbari va ser Josep Pizcueta, que va tenir especial interès en recollir a l’herbari les plantes conreades al Jardí. A principis del segle XX l’herbari es va traslladar a l’antic edifici de la Universitat, al carrer de la Nau, on va patir l’incendi de 1932 i va quedar destruït. Posteriorment, Francesc Beltran, va formar un nou herbari que sempre es va mantenir lluny del Jardí, a la Facultat de Ciències.
Actualment, l’herbari de la Universitat de València és format per la unió dels herbaris de Biològiques, Farmàcia i el propi del Jardí. Ocupa unes instal·lacions adequades que en garanteixen la conservació i en faciliten la consulta als investigadors. Els plecs es guarden en armaris compactes amb una capacitat per a uns 350.000 plecs. En reunir-s’hi els herbaris s’ha creat un dels més importants d’Espanya, amb més de 200.000 plecs. El nou herbari conté una bona representació de la flora de la meitat oriental de la península ibèrica.
 |
