La història
Per què conservem?
Què i com conservem?
L’Index Seminum
Altres adreces d’interès
Altres
La història
El Jardí Botànic de la Universitat de València, com la majoria dels jardins botànics, ha anat adquirint durant es últims vint anys cada vegada major responsabilitat en la conservació de la flora amenaçada. Actualment és un instrument fonamental en l’estratègia de conservació de les espècies vegetals valencianes.
L’any 1991 es va crear el Banc de Llavors del Jardí Botànic de la Universitat de València, amb el fi bàsic de conservar espècies rares, endèmiques o amenaçades de la flora de la Comunitat Valenciana i altres taxons d’interès biogeogràfic, ornamental o sistemàtic.
El Jardí Botànic ha subscrit diversos convenis de col·laboració, primer, durant 1991, amb l’ICONA, i en l’actualitat, des de 1992, amb la Conselleria de Medi Ambient per a la creació i el desenvolupament d’un banc de germoplasma valencià
Més recentment, el 1998, la Universitat de València va aprovar el projecte de bases per a la creació del Banc d’Espores de Pteridòfits de la Universitat de València, en el qual es va proposar la creació d’una línia d’investigació que s’ocupara de conservar la biodiversitat de la pteridoflora, amb la idea d’unir-lo al Banc de Llavors ja existent al Jardí Botànic de la Universitat de Valencia, i, així, constituir el Banc de Germoplasma.
A partir de l’any 2000, ja al nou edifici d’investigació, el Banc de Germoplasma ha ampliat la seua capacitat, millorat tota la infraestructura relativa a la conservació de material genètic vegetal viu, i unit les col·leccions de llavors i espores de pteridòfits de la Comunitat Valenciana.
Per què conservem?
La conservació de les espècies vegetals no és una activitat altruista. Totes les activitats de conservació, entre elles el manteniment d’un banc de germoplasma com el nostre, estan dirigides a mantenir l’equilibri al nostre ecosistema. Aquests esforços permetran a l’ésser humà mantenir la seua forma de vida actual.
A més, egoistament, les espècies vegetals són una font inexhaurible de recursos. Avui dia encara se’n desconeix una gran part. Hi ha moltíssimes persones arreu del món dedicada a la recerca de nous medicaments, matèries primeres o aliments que podrem utilitzar en el futur i que es troben en les plantes.
Què i com conservem?
La finalitat principal del Banc de Germoplasma del Jardí Botànic és conservar les espècies vegetals endèmiques, rares o amenaçades de la flora del Mediterrani occidental, especialment, les del territori valencià. Al mateix temps, es recol·lecten unes altres espècies d’interès sistemàtic, biogeogràfic o ornamental.
Les espores o llavors es recol·lectan a les poblacions naturals, sempre procurant recollir la major diversitat genètica possible. Després es netegen i es deshidraten fins al 5% d’humitat. En aquestes condicions s’encapsulen en tubs de vidre tancats hermèticament i es conserven en una cambra de congelació a 25º C sota zero. D’aquesta manera es pot conservar una gran diversitat genètica en un petit espai i mantenir-ne la viabilitat a llarg termini, possiblement centenars o fins i tot milers d’anys.
El treball del Banc de Germoplasma no es limita a la conservació de llavors o espores, també s’ocupa de la realització de diferents proves per determinar el grau de viabilitat de les mostres i establir protocols de germinació que permeten recuperar poblacions en cas de debilitament o desaparició.
L’Index Seminum.
L’Index Seminum és un catàleg de llavors que s’ofereix anualment als jardins botànics d’arreu el món (més de mil institucions de quaranta-vuit països), amb la intenció d’establir-hi un intercanvi lliure i gratuït. Aquesta és una activitat tradicional que va començar a mitjan segle XIX i s’ha mantingut en les mateixes condicions fins els nostres dies. El Jardí Botànic de València va editar el primer catàleg de llavors el 1862.
L’intercanvi de llavors i espores és una de les principals vies d’increment de les col·leccions vives dels jardins botànics i una forma d’aconseguir material per al desenvolupament de treballs d’investigació.
Altres adreces d’interès.
Conservació en l’àmbit mundial:
