La flor és una estructura exclusiva de les angiospermes, les plantes més evolucionades, en què es disposen els òrgans sexuals (estams i pistils), generalment envoltats d’una o diverses capes (calze i corol·la) més o menys vistoses, acolorides i de grandària variable.
Encara que quan parlem de flors es tendeix a pensar sols en les de colors vistosos, aromes penetrants i formes espectaculars, no s’ha d’oblidar que hi ha moltes flors poc cridaneres que generalment passen desapercebudes. Plantes com les gramínies o les fagàcies, tan freqüents al nostre territori, tenen flors discretes, que no atrauen els insectes perquè la seua pol·linització depèn del vent (anemogàmia).
Les flors cridaneres són característiques de plantes que han d’atraure els insectes per garantir-ne la pol·linització (entomogàmia). Són aquestes les que també criden la nostra atenció i algunes són utilitzades en floricultura o jardineria, encara que a vegades es manipulen per obtenir-ne major vistositat.
Al Jardí Botànic domina el color de les fulles dels arbres, amb les més variades tonalitats de verd que, a la tardor, canvia a tons ocre, marrons o groc a les fulles dels caducifolis. Sols ocasionalment les flors criden la nostra atenció.
Per augmentar la gamma de colors i trencar la monotonia del verd, al Jardí hi ha uns massissos on les plantes de temporada mantenen durant tot l’any la presència dels vius colors de les flors. A l’hivern s’hi planten pensaments (Viola tricolor), a l’estiu se substitueixen per sàlvies (Salvia splendens) i calèndules (Calendula officinalis). A la primavera hi floreixen les primaveres (Primula vulgaris) i sèsams (Impatiens wallerana).
Als cossiols de la glorieta de Carles Pau, al mig del Jardí, creixen els geranis d’heura (Pelargonium peltatum), tan típiques dels jardins mediterranis, i les dimorfoteques (Osteospermum fruticosum) sud-africanes. Davant l’hivernacle tropical hi ha felícies (Felicia amelloides) i les roses s’enfilen per la gelosia de l’umbracle.
També alguns arbres i arbusts contribueixen al colorit del Jardí, en ocasions formant un dens tapís sobre la terra en caure les flors. Espectaculars són les flors grogues de Tipuana tipu, les blaves de Jacaranda mimosifolia o les roges de Aesculus x carnea o Brachychiton discolor.
