A l’extrem nord del Jardí, sobre una superfície d’uns 5.000 m2, s’estén una zona arbrada coneguda amb el nom del bosc. Separa el Jardí de les cases limítrofs i, durant anys, s’hi ha plantat arbres de gran mida, els més característics d’alguns boscs de la Terra. Amb el pas del temps s’hi ha desenvolupat una gran arbreda densa, d’aspecte ombrívol i fresc.

La majoria dels arbres són caducifolis, com el gran roure americà (Quercus macrocarpa), el pecaner (Carya illinoensis), també d’Amèrica del Nord, l’arbre de la bona ombra (Phytolacca dioica), d’Amèrica del Sud, o la morera de paper (Broussonetia papyrifera) originària d’Àsia i la Polinèsia. Amb aquests conviuen en aquest bosc irreal arbres de fulla persistent entre els quals destaca el teix (Taxus baccata), arbre sagrat de les antigues cultures europees, o la fotínia (Photinia serrulata) vinguda de les llunyanes terres de la Xina, amb la seua espectacular brotada de fulles de color porpra que després es transforma en verd brillant. Entapissant la terra es troben diverses espècies que toleren bé l’ombra o que es desenvolupen a les escasses zones on arriba el Sol.

Si fem un recorregut d’oest a est, pel camí sinuós que travessa tot el bosc, s’hi poden observar els grans arbres, les plantes entapissants i el seu aspecte canviant amb les estacions.

A l’extrem oest hi ha un gran auró de Montpeller (Acer monspessulanum), a l’ombra de l’enorme roure americà, i entapissant la terra un massís de magraners nans (Punica granatum var. nana). Tots són caducifolis i el seu aspecte és molt marcat per l’estacionalitat. A la part més assolellada hi ha un massís d’assutzenes d’Àfrica (Agapanthus africanus). Si se segueix cap a l’est, es travessa una zona de canya d’Índia (Phyllostachys aurea), de la qual sobreïxen algunes palmeres datileres (Phoenix dactylifera), i entre la canya d’Índia hi ha massissos de cintes (Chlorophytum comosum) i aspidistres (Aspidistra elatior). El camí passa al costat del peu d’uns magnífics exemplars de pi pinyoner (Pinus pinea), a l’ombra dels quals es troba el bust de Simón de Rojas Clemente que dóna pas a una explanada, amb una font d’aigua potable, envoltada de grans oliveretes (Ligustrum lucidum), una figuera (Ficus carica) i les moreres de paper. L’ombra de la gran fotínia i les carrasques (Quercus rotundifolia), l’arbre de la bona ombra i els llorers (Laurus nobilis), marquen el recorregut i en ell destaquen les livistones (Livistona chinensis). La terra es troba entapissada de falgueres (Nephrolepis bostoniensis) i galzerans (Ruscus aculeatus). El bosc acaba al mur oriental en una zona oberta, després de passar sota el gran teix, el pecaner i diverses espècies de Quercus.