ARBRES

ARBRES

L’arboricultura ornamental, en general, i en particular la poda d’arbres utilitzant sistemes de seguretat, cordes, arnesos, etc, eren professions pràcticament desconegudes a Espanya fins a mitjan de la dècada de 1980; a partir de la de 1990 se n’inicià el desenvolupament, i n’ha arribat al màxim apogeu en l’actualitat.

En un país de tradició agrícola com el nostre s’han aplicat les tècniques de poda dels arbres fruiters a la dels arbres ornamentals plantats en parcs, jardins, passejos, alineacions, etc.

Encara avui dia un gran nombre d’arbres dels nostres pobles i ciutats es poden erròniament i irreparablement, fins i tot abans de ser plantats ja que al viver (productor, en molts casos, reconvertit del sector agrari) els modifiquen la forma natural tallant-los la guia i practicant-los el que s’anomena ‘creu’, terme eminentment agrícola i, per tant, incorrecte en arboricultura ornamental.

Se’n planten en petits espais adequats per als arbres fruiters, els arbusts grans, arbrets, etc, però no per a una gran majoria d’arbres ornamentals, sobretot per a aquells que elegeixen els polítics, els arquitectes i els tècnics municipals, com podem comprovar en qualsevol ciutat del país. Aquests arbres són excessivament grans per a l’espai on han estat destinats: escossell d’un metre quadrat en el millor dels casos, dos metres de separació de la façana de l’edifici, etc. Quan creixen un poc molesten i creen problemes, per la qual cosa estan destinats sense remei a ser terçats, escapçats, descopats, etc, i així, amb aquestes pràctiques errònies perden la salut, el port natural, la bellesa, i creiem que hi pateixen allò que més mal els fa: la pèrdua de la seua dignitat d’éssers vius.

El Jardí Botànic de València sempre ha mostrat un gran interès i una sensibilitat especial pels arbres i palmeres. Ha participat activament en el desenvolupament de la professió mitjançant la realització de nombrosos cursos especialitzats en aquestes matèries; ha col·laborat en projectes europeus de formació, congressos internacionals, jornades tècniques, etc; ha intentat difondre la cultura de l’arbre, tan desarrelada al nostre país, amb conferències, publicacions, demostracions pràctiques, exhibicions, commemoracions del dia de l’arbre, etc.

A partir de 1989 s’iniciaren els treballs especialitzats de poda d’arbres en altura, sustentació artificial, abatiment controlat, poda de palmeres, etc, aplicant i reciclant en el temps tant els coneixements científics com les tècniques, els materials i les eines que han anat apareixent al llarg de l’última dècada amb el desenvolupament econòmic del sector de l’arboricultura ornamental.

Els arbres i palmeres d’un espai públic com el Jardí Botànic, amb una gran afluència de visitants, necessiten una correcta gestió que s’adeque a les seues necessitats particulars, en permeta el correcte desenvolupament i preveja els problemes que poden causar amb el temps: caigudes, despreniments, trencaments, etc. Cal tenir en compte que ens trobem en un centre d’estudi i que en molts casos els exemplars són espècies úniques, primeres introduccions, arbres adults, fins i tot senescents, que reclamen amb dignitat una correcta cura i manteniment.

Durant els treball realitzats en els arbres sempre s’ha intentat respectar en la mesura possible la biologia i l’arquitectura particular de cada individu per tal que es desenvolupen adequadament i amb plenitud, eliminant i actuant només en aquells arbres que són perillosos, que presenten problemes o que necessiten algun tipus d’intervenció eventual. Per descomptat que fent servir sistemes, tècniques i materials inocus per a l’arbre que permeten treballar amb seguretat als operaris aplicant la legislació vigent.

Tècnics especialistes: José Plumed y Vicente Isach.