EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Chambeyronia macrocarpa

FAMÍLIA : ACANTHACEAE NOM CIENTÍFIC : Chambeyronia macrocarpa NOM COMÚ : PALMERA DE FULLES ROGES COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Palmeres, Aquàtiques, Hivernacle de palmeres DESCRIPCIÓ :

És una palmera de grandària discreta amb un tronc anellat lleugerament engrossit en la base i sense ramificar. La modèstia del seu port la compensa amb unes fulles molt cridaneres quan brollen pel seu color rogenc, que va canviant al porpra fins a arribar al verd, una mica blavós, definitiu. Les fulles tenen dos metres de llargària aproximadament, manquen d'espines i són pinnades, és a dir, en forma de ploma, amb divisions al llarg de l'eix central o raquis. Aquestes divisions, anomenades pinnes, són amples, apuntades i formen una V invertida a la inserció sobre el raquis. Les flors són de color crema i els fruits són baies globoses que, en madurar, es tornen vermelloses.

HÀBITAT :

El gènere Chambeyronia viu solament a Nova Caledònia, al Pacífic Sud. El seu clima natural és tropical però amb estacions diferenciades i períodes sense pluges i ocupa boscos i riberes des de 0 a 1.600 m d'altitud.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Quan aconsegueix la maduresa, floreix a l’estiu i fructifica al final de l'estació.

CONSERVACIÓ :

Encara que la seua distribució és restringida, doncs es tracta d'un endemisme, a Nova Caledònia no es considera que les seues poblacions naturals estiguen amenaçades.

CURIOSITATS :

El gènere Chambeyronia està dedicat a Charles Chambeyron, oficial de la Marina francesa que va participar en 1858 en l'expedició a Nova Caledònia, on cartografià bona part de la costa i acompanyà el botànic Eugène Veillard, que va trobar i va descriure l'espècie. El gènere té solament dues espècies: Chambeyronia macrocarpa i C. lepidota i la primera és la planta nacional de Nova Caledònia.

És una planta de gran bellesa que, no obstant, no s'utilitza massa en la jardineria del nostre país. L'exemplar del Jardí Botànic està preparant una nova fulla que probablement podrà veure's al llarg del mes de setembre i et convidem a seguir els seus canvis de color.

CONREU AL JARDÍ :

Malgrat ser una planta de zones molt plujoses, ha demostrat ser bastant rústica en cultiu. Tolera els sòls calcaris, encara que prefereix que siguen rics i humits i és sensible a les gelades. El seu cultiu millora en condicions de semi-ombra i protegida del vent, ja que és una espècie forestal acostumada a viure en el sotabosc. El creixement es lent, ja que dóna poques fulles a l'any.