EL JARDÍ | Història

La restauració

El 1985, el Jardí Botànic és considerat en els Estatuts de la Universitat com un “centre universitari de recerca, docència i cultura” i passa a dependre del Rectorat. Dos anys més tard, el rector Ramon Lapiedra nomena director del Jardí el catedràtic de la Facultat de Farmàcia Manuel Costa i li encarrega l’elaboració del projecte de restauració integral.

La restauració es va portar a cap en dues fases: la primera (1989-1991) tenia per objectiu la recuperació de l’espai enjardinat, que incloïa la restauració dels edificis i l’ampliació de les col·leccions de plantes. S’instal·laren noves col·leccions als hivernacles (orquídies, bromeliàcies, plantes suculentes, tropicals i carnívores) i s’obriren al públic. També s’hi va tornar a plantar l’Escola Botànica, d’acord amb els conceptes moderns de sistemàtica. El 12 de juny del 1991, les portes del Botànic es van obrir al públic. El Jardí va emprendre una renovada etapa de divulgació científica, activitats educatives, recerca en biologia de la conservació i activitats culturals.

La segona fase de la restauració comprenia la construcció de l’edifici d’investigació, que fou inaugurat el 18 de maig del 2000. Es nomenat nou director del Botànic Antoni Aguilella i s’enceta una nova etapa: la ciència, la cultura i la natura són els tres puntals del Jardí del segle XXI.
imagenimagenimagenimagenimagenimagenimagenimagenimagen
validxhtml validcss