CULTURA I COMUNICACIÓ | 2021
INVESTIGADORS DEL BOTÀNIC DESCOBREIXEN UN NOU HÍBRID VALENCIÀ DE TIMÓ
Imatge detallada de les inflorescències de: a) Thymus richardii subsp. vigoi (VAL-185407); b)Th. x bolosii (VAL-185512); c) Th. piperella (VAL-105771). Foto: Herbari Jardí Botànic de la Universitat de València.

Investigadors del Jardí Botànic de la Universitat de València han descobert un nou híbrid del gènere Thymus L. (Lamiaceae) de l’est de la Península Ibèrica. Els exemplars d’aquest híbrid de timó endèmic valencià, Thymus × bolosii, van estar localitzats en quatre indrets de la serra de la Safor, entre València i Alacant. Les conclusions de la investigació s’han publicat a la revista Flora Montiberica.

Les espècies progenitores del nou híbrid de timó són Thymus richardii subsp. vigoi Riera, Güemes & Rosselló i Thymus piperella L. totes dues endèmiques de l’est peninsular, encara que la primera només es coneix a la Serra de la Safor mentre que la segona té una distribució molt més ampla que arriba fins a Múrcia i Albacete. Tanmateix, el nou híbrid “presentava característiques diferenciades des de la seua recol·lecció al medi natural, especialment, en la seua inflorescència, no tan allargada com ara la de la pebrella (Th. piperella) ni tan compacta com la de Th. richardii subsp. vigoi, encara que és més semblant a aquesta segona”, explica el conservador de l’Herbari del Jardí Botànic de la Universitat de València, Jesús Riera, coautor del treball juntament amb Jaime Güemes i Josep Antoni Rosselló.

Plec de l’híbrid Thymus × bolosii. Foto: Herbari del Jardí Botànic de la Universitat de València.

La nova espècie hibridògena ha rebut el nom de Thymus × bolosii, en homenatge al prestigiós botànic català Oriol de Bolòs i Capdevila (1924-2007), gran coneixedor de la flora valenciana i autor, entre una extensa obra bibliogràfica, de la Flora dels Països Catalans.

La hibridació, origen de noves espècies

La hibridació entre plantes és un procés relativament comú i, amb freqüència, pot generar descendència fèrtil i donar lloc a la formació d’una nova espècie. És un procés evolutiu que ha estat molt present en l’origen de gran part de la flora mediterrània i que encara està actiu, tot permetent observar en l’actualitat processos d’especiació. Malgrat això, la hibridació “pot generar riscos per a la supervivència de les plantes progenitores quan les poblacions de l’híbrid s’incrementen i l’espècie hibridògena té més vigor que les originals”, apunten els investigadors del Jardí Botànic.

En aquest cas, es pensa que l’expansió de l’híbrid Thymus × bolosii podria tindre un impacte més gran sobre Thymus richardii subsp. vigoi. Per aquest motiu, “és important recollir llavors d’aquesta espècie per a la seua conservació en el Banc de Germoplasma del Jardí Botànic i, d’aquesta manera, poder disposar de material genètic per planificar possibles reforços poblacionals a fi d’incrementar el nombre d’individus reproductors de l’espècie amenaçada”, assevera Riera.

La hibridació també pot ser un risc per a la flora autòctona si un dels progenitors és una espècie exòtica, normalment procedent de jardins o de restauracions paisatgístiques malament planificades. Però aquest no és el cas que han estudiat els investigadors del Botànic. “La hibridació al gènere Thymus és molt freqüent a les zones de contacte entre dues espècies. A la Península Ibèrica s’han trobat i descrit més d’un centenar d’híbrids de timó, quan només es coneixen unes 50 espècies i subespècies diferents”, argumenta Jaime Güemes, director del Jardí Botànic.

“En molts casos, l’híbrid entre timonets és estèril i la seua presència es limita a la primera generació. En el cas de l’espècie que hem descrit, encara no hem fet un estudi de la seua biologia i no podem aventurar si es produirà l’expansió de la seua població, ni tampoc si podrà creuar-se amb el seus progenitor”, afegeix Güemes.

Centre de referència en investigació botànica

Els treballs d’investigació sobre el gènere Thymus es van iniciar fa quasi tres dècades, arran la incorporació del professor Josep Antoni Rosselló a la Universitat de València, procedent del Reial Jardí Botànic (CSIC). Les illes mediterrànies occidentals constitueixen el centre de distribució de Thymus richardii, diversificat en quatre subespècies, una d’elles a Mallorca, altra a Eivissa, un altra a la xicoteta illa de Marettino, a prop de Sicília, i la subsp. vigoi, l’única exclusivament continental, endèmica de la Serra de la Safor.

Thymus richardii subsp. vigoi -descoberta i descrita el 2007 per l’equip format per Riera, Güemes i Rosselló- va suposar la constatació de la presència de l’espècie a la Península Ibèrica, on no es veia des dels anys 50 del segle XX. L’estudi comparatiu dels materials col·lectats per l’equip del Botànic van conduir a la descripció d’una nova subespècie, diferent de les insulars per tindre les fulles cordades a la base i denticulades al marge. Una troballa també publicada a Flora Montiberica.

La distribució de l’espècie és fragmentada a la Mediterrània i mostra alguna disjunció singular. Així, la subsp. richardii es troba a Mallorca i a alguns indrets de la Península Balcànica. La resta d’entitats, mostren àrees molt reduïdes amb poques poblacions com ara les presents a l’illa Marettino (subsp. nitidus), a la d’Eivissa (subsp. ebusitanus) o a La Safor (subsp. vigoi).

Troballes de flora valenciana com aquesta revelen la rellevància de la investigació universitària per a contribuir al coneixement científic de la biodiversitat. El Jardí Botànic de la Universitat de València és el principal centre d’investigació botànica de la Comunitat Valenciana. El seu Herbari dona suport als estudis sobre flora valenciana i el seu Banc de Germoplasma conserva les llavors de les espècies valencianes més amenaçades. El investigadors i les investigadores estudien la flora per completar el catàleg de la diversitat vegetal valenciana.

validxhtml validcss