CULTURA I COMUNICACIÓ | 2020
MANTENIR EL BOTÀNIC EN TEMPS DE CONFINAMENT

El Jardí Botànic de la Universitat de València, com tots els espais públics i privats del nostre país, està gestionant-se des de fa unes setmanes d’una forma excepcional, des de l’estat d’alarma que ens insta a tots a mantenir mesures d’aïllament personal. A banda, les restriccions s’han anat endurint i només un llistat molt concret de treballs i tasques, els necessaris per a mantenir un subministrament bàsic a la ciutadania (afegit per descomptat a tot el que envolta al nostre sistema sanitari), estan permesos fora de les nostres cases. Així, tot i que el manteniment del Botànic s’ha vist reduït a la mínima expressió, continua necessitant una atenció determinada i us contem com està sent en este moment.  

De la plantilla habitual de 15 jardiners i jardineres que treballen cada dia perquè el Jardí lluesca tal i com el coneixem, ara són només 4 persones les que s’acosten al carrer Quart a realitzar tasques molt concretes, sobretot de reg, de manteniment dels espais tancats com vivers o hivernacles, i de supervisar possibles avaries no localitzades o problemes puntuals en les col·lecciones, com el trencament d’un vidre o d’una branca. Una altra tasca que no pot detenir-se és la continuïtat del programa de prevenció de plagues que es desenvolupa en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, perquè com bé imaginem, per molt que nosaltres parem la nostra activitat la natura segueix, és clar, la seua.  

Sí que es pot, per contra, suprimir la neteja del Jardí, excepte aquella que puga afectar directament a una planta; també es pot parar la poda i actuar només en cas d’emergència i, per descomptat, aprofitar la baixada de temperatures del mes de març, a més de les seues pluges, per a reduir el reg, donat que les plantes han tingut molt menys estrès hídric. 

Tot i això, com és habitual en el Botànic, la planificació de les accions només es pot fer de forma setmanal, perquè s’ha d’actuar en funció de les necessitats de les plantes, i aquestes canvien amb els dies. Les condicions actuals són molt bones per al manteniment del Jardí, el clima s’ha portat bé, però un augment de les temperatures, que seria normal donada l’època de l’any, pot fer que tornen a ser majors les necessitats d’atenció de les col·leccions.  

Podríem abandonar el Botànic? Tancar les seues portes i tornar quan passe tot? Un jardí és una intervenció sobre la natura, la jardineria implica alterar l’entorn natural, dissenyar-lo, adaptar-lo, si no sotmetre’l, perquè es mostre tal com volem o imaginem. Al Jardí us mostrem col·leccions de plantes de tot el món, mantenim un dosser arbori, ordenem les espècies a la nostra conveniència, i tot això suposa estar presents perquè la nostra idea de jardí continue. Un abandonament suposaria que la natura continuaria el seu ritme, les col·lecciones menys automatitzades, com les mediterrànies o les canàries, tardarien més a veure’s alterades, però altres començarien a sofrir processos de selecció natural que nosaltres, amb el manteniment habitual, estem evitant.     

En definitiva, estem treballant en la línia d’altres Jardins Botànics de la Península, tractant de deixar només el més essencial que necessiten els nostres oasis particulars perquè, igual que la primavera, que ha aplegat aliena a tot allò que ens envolta, quan tornem a visitar-los ens reben amb tota la seua plenitud i ens brinden la benvinguda càlida, verda i alegre que de segur necessitarem.   

validxhtml validcss