A l’extrem nord-oriental del Jardí, en una zona assolellada de 1.200 m² de superfície, està la col·lecció de suculentes, iniciada a la darreria dels anys seixanta del segle passat. Durant la restauració dels noranta s’ordenaren les plantes tot aplicant un criteri biogeogràfic, de tal manera que es distingeixen per continents algunes de les més significatives dels deserts càlids i secs d’Àfrica i d’Amèrica. A la meitat sud hi ha una representació de les primeres: exemplars del gènere Aloe, aïzoàcies, crassulàcies i de la flora suculenta canària, diferents espècies d’Aeonium. Mentre que a la meitat nord creixen agavàcies i cactus.

La Caseta del Romaní també allotja les plantes crasses més sensibles a les baixes temperatures. Es distingeixen dues parts en l’ordenació de la col·lecció segons el seu tall: en una meitat hi ha suculentes de menor desenvolupament com els cactus, les crassulàcies africanes, les aïzoàcies i les liliàcies; i a la meitat del fons hi ha una àmplia mostra del gènere Mammillaria, que pertany a la família de les cactàcies.