Característica palmera que normalment presenta uns quants troncs columnars formant matolls compactes de fins a 2m d´altura, encara que de vegades es donen exemplars amb tron únic i port arbrat, que poden aconseguir els 3-4m d´altura. El tronc, cobert de fibres i restes de fulles velles, està coronat per un plomall de grans fulles palmades de color verd grisenc o blavós. Cada fulla, es divideix radialment en segments rígids plegats longitudinalment que li donen forma de ventall, i a amb un llarg pecíol armat d´espines. Les seues xicotetes flors de color groc s´agrupen en inflorescències que naixen entre les fulles. Els seus fruits arrodonits, són lleugerament carnosos i de color groc-rogenc.
Descripci贸 :Palmera autòctona de la regió Mediterrània Occidental, que creix espontàniament en tossals, vessants i barrancs de les zones costaneres.
Floraci贸 i fructificaci贸 :La floració és en primavera, de març a maig, seguida dels fruits que madurarán a finals de juliol.
Conservaci贸 :És una planta prou resistent que de moment no presenta problemes importants de conservació, de fet és característica per rebrotar darrere dels incendis, podent així repoblar i fixar el sòl en estes zones castigades tan propenses a l´erosió.
Encara així, està protegida legalment pel Catàleg Balear d´Espècies Vegetals Amenaçades en la categoria de “interés especial”, per la seua possible recol·lecció per a fins comercials.
El nom científic de la planta ve d´una part per chamae i rhops, que en grec signifiquen respectivament "xicotet i matoll", i d´altra part per humilis, que en llatí significa "de poc creixement", fent referència a la seua forma habitual de matoll, cosa gens comú entre les palmeres.
El palmito és molt utilitzat en parcs i jardins pel seu valor ornamental, a més les seues fulles són molt apreciades a l´artesania local per a la fabricació de graneres i objectes de cistellería. També, té parts comestibles com el "cor tendre o gemma apical" de sabor deliciós i molt emprat a les amanides, o els seus fruits coneguts comunment per "dàtils de rabosa" i utilitzats popularment per les seues propietats astringents.
Conreu al Jard铆 :És una espècie rústica prou resistent al fred i a la sequera, que creixerà lentament a zones solejades amb sóls preferiblement rics, calcàris i ben drenats. Es propaga fàcilment per llavors o per divisió d´exemplars adults.
