COL·LECCIONS | Catàleg virtual d'espècies
« tornar

Wollemia nobilis


Família : ARAUCARIACEAE Nom científic : Wollemia nobilis Nom comú : PI DE WOLLEMI Col·lecció del Jardí : Escola Botànica Descripció :

Encara que l'exemplar del Jardí Botànic encara és menut, aquest espècie d'arbre pot arribar als 40 m d'alçària i 65 cm de grossor del tronc. Al seu medi natural, cada individu produeix múltiples troncs, creant un dens bosquet. L'escorça és de color marró obscur i als exemplars adults apareix recoberta per unes característiques bambolles que es desprenen en làmines fines com el paper. Quant a les fulles, cal destacar que mentres que als arbres juvenils són més toves i es disposen es disposen en un sol plànol, al madurar el pi, les noves fulles es van disposant en quatre files i es tornen més dures per aguantar condicions de major insolació. A més, en lloc de desprendre's de les fulles, el pi de wollemi deixa caure les branques laterals senceres, quan arriben aproximàdament als 10 anys d'edat. Aquestes branques laterals tenen un creixement escalonat, amb fulles més xicotetes al principi i al final del període de creixement anual, i fulles més grans enmig de l'estació. Açò li dóna a les branques un aspecte de puntes de llances encadenades. Com a conífera, presenta unes flors molt senzilles anomenades cons que s'encarreguen de la reproducció sexual de l'arbre. Els cons masculins, que contenen el pol·len, són allargats, i els femenins, també coneguts com a pinyes, són globosos i es troben a l'àpex de branques que eixen directament del tronc. 

Hàbitat :

Els exemplars coneguts de Wollemia nobilis viuen en un sol barranc inaccessible del bosc de Wollemi a Austràlia, a les Blue Mountains, a uns 150 Km al nord-oest de la ciutat de Sydney. L'ambient és molt humit i protegit i la vegetació que ho envolta és típica de la pluvisilva temperada australiana: falgueres arborescents del gènere Cyathea, gran quantitat d'orquídies i falgueres epífites sota les copes del pal setinat (Ceratopetalum apetalum) i sasafrás (Atherosperma moschatum), principalment.

El nom del parc, en llengua aborigen significa “mira on trepitges”, mostra evident del difícil que és transitar per aqueixa zona. L'home blanc va tardar 200 anys a trobar la ubicació d'aquest barranc i aquest magnífic bosc i tampoc sembla plausible que els aborígens conegueren l'arbre, ja que no hi ha esment a ell en folklore popular, a diferència d'altres arbres de la mateixa família.

Conservació :

Des de que es va descobrir la seua existència en 1994, ha estat catalogada per la IUCN com a espècie amenaçada en estat crític. I és que només es coneixen 100 arbres en estat silvestre i les plantes joves no semblen prosperar, per la qual cosa la seua conservació és molt fràgil. A més, la seua diversitat genètica és molt baixa i probablement es tracte d'un sol clon, és a dir, que tots els arbres són genèticament idèntics. A la fragilitat evident d'aquesta situació s'afegeix l'amenaça del fong Phytophthora cinnamomi, que ataca les arrels i que es creu que va ser introduït per visitants no autoritzats en la zona restringida en la que es troben.

Així que, no és d'extranyar, que el lloc exacte del seu emplaçament siga gelosament ocultat. Les mesures de seguretat adoptades per les autoritats freguen la paranoia. Les poques persones que el coneixen han signat un acord de confidencialitat i es comprometen a no donar més dades de localització que la frase “en un canó del Parc Wollemi”. Els visitants autoritzats (molt pocs) han de netejar les seues robes i botes per a no introduir llavors i preservar la integritat de l'ecosistema. Són portats amb els ulls embenats en helicòpter fins a una plataforma propera i des d'allí (ja sense la bena) han de despenjar-se per paredasses i caminar per un barranc fins a trobar la població. Abans d'entrar al bosc hi ha disposades unes cubetes per a esterilitzar les soles de les botes.

A més de la protecció extrema de l'hàbitat (conservació in situ), s'ha desenvolupat un programa de conservació en Jardins Botànics (conservació ex situ) que inclou la preservació de llavors, el cultiu tant de llavors com d'esqueixos i el desenvolupament d'un programa horticultural per mitjà del consorci Wollemi Pine International per a atendre la demanda com a planta ornamental i no afegir riscos a la població natural. Les plantes es troben a la venda des de 2006 i els beneficis reverteixen en el programa de conservació. En definitiva, aquesta espècie se ha convertit en tot un emblema de la conservació vegetal.

L'exemplar de pi de Wollemi del Jardí Botànic va arribar a la col·lecció en 2007 i prové directament del programa de cultiu del Consorci de Jardins Botànics Australians, com a part del pla de conservació d'aquesta interessant espècie.

Curiositats :

El pi de Wollemi és considerat un fòssil vivent, és a dir, el representant viu d'una estirp molt antiga que ha patit una forta regressió. L'espècie pròpiament dita no es sap quan va sorgir, però no ha de ser més antiga que altres espècies de la família, comunes a Austràlia i en tot l'hemisferi sud, que no reben aquest títol honorific, com Agathis o Araucaria, que es troben en el Jardí molt prop del pi de Wollemi. Realment és la família Araucariaceae la que es remunta al Juràssic, moment en el qual estava àmpliament estesa en tots dos hemisferis. Després de l'extinció massiva de finals del Cretàcic (la mateixa que va extingir als grans dinosaures fa 65 milions d'anys), la família quedà quasi restringida a l'hemisferi sud. Entre les espècies que van anar sorgint a partir de llavors podrien trobar-se algunes del gènere Wollemia, encara que no pot saber-se amb seguretat a causa de les dificultats que té la identificació de materials fòssils. Aquests registres fòssils, compatibles amb Wollemia, sorgeixen fa uns 90 milions d'anys i desapareixen fa 2 milions d'anys, la qual cosa suggereix una forta regressió, o fins i tot l'extinció total. Per açò, la troballa de poblacions vives d'aquesta espècie va ser tota una sorpresa, i molt grata, en el món de la botànica.

Malgrat l'indubtable atractiu d'aquesta història, la vertadera importància de Wollemia nobilis és la descobriment d'una espècie nova, en un territori primitiu malgrat la proximitat a una metròpolis de més de quatre milions d'habitants, i el repte que suposa preservar de la degradació humana el que la naturalesa ha conservat durant almenys mil anys, que és l'edat estiamda de l'arbre més antic del bosc trobat en aqueix canó del parc Wollemi.

Conreu al Jardí :

Aguanta entre -12 i 45ºC i pot créixer tant a ple sol com a l'ombra. La germinació i viabilitat dels planters és molt alta en cultiu, a diferència d'en la població natural, on amb prou faenes cap planter sobreviu. Les raons per a aquesta falta de reclutament semblen ser la baixa il·luminació en el mitjà natural. Només si s'obri un clar en el bosc, les plantes xicotetes tenen alguna possibilitat de prosperar.

validxhtml validcss