COL路LECCIONS | Cat脿leg virtual d'esp猫cies
« tornar

Astragalus lusitanicus

Fam铆lia : LEGUMINOSAE Nom cient铆fic : Astragalus lusitanicus Nom com煤 : FAVES DEL DIMONI Col路lecci贸 del Jard铆 : Rocalla d'endemismes, Flora valenciana H脿bitat i Distribuci贸 :

És un endemisme mediterrani es troba en suredes, alzinars i rouredes de fulla petita, formant part de matolls o herbassars subnitrófils. Es distribueix des de la meitat sud de la Península ibèrica fins al Nord-oest d´Àfrica i també des de la Península grega del Peloponeso fins al sud-oest d´Àsia.

Descripci贸 :

Herba perenne de tiges gruixudes i cilíndriques, que pot aconseguir el metre d´altura. Aquestes tiges estan recobertes per uns xicotets pèls de color blanc, de tan sols 1,5 mm, que també s´estenen al revés de les seues fulles i que li donen un aspecte sedós. A més, les fulles són compostes i estan dividides en foliols, de 8 a 10 parells laterals i un foliol terminal. Les seues inflorescències reuneixen nombroses flors acampanades de color blanc amb un calze que pot ser vermellós, com en el cas de la subespècie del Jardí Botànic, o verdós i que també està recobert de xicotets pelets però més curts i de color fosc. El fruit de tipus llegum és de color verd i tanca d´1 a 5 llavors.

Floraci贸 i fructificaci贸 :

La seua floració comença a l´hivern, en el mes de gener, i perdura fins a maig, donant pas als fruits que maduraran fins al mes de juny.

Conservaci贸 :

Aquesta lleguminosa d´alt valor paleobiogeogràfic va haver d´estar més estesa en el passat per tot el seu rang de distribució. Però encara que la seua presència en la península és poc freqüent no sembla estar amenaçada, mantenint-se estable gràcies al seu caràcter tòxic i la seua localització en alguns espais protegits.

Només en la regió de Múrcia està catalogada com a vulnerable (Catàleg Regional de la Flora Silvestre Protegida) ja que les successives roturacions per al cultiu d´ametlers podrien posar en perill l´única població que queda en la província, situada en els voltants de Tallante un poble de Cartagena. Per açò i per la presència a l´entorn d´altres espècies vegetals destacables com l´orquídia geganta europea (Barlia robertiana) i la varica de San José (Narcissus tortifolius), un narcís endèmic d´Almeria i Cartagena, proposen la creació d´una microreserva botànica. A la Comunitat Valenciana únicament s´ha vist aquesta espècie de forma natural a Oriola (Alacant) i l´Olleria (València).

A més de Astragalus lusitanicus també està acceptat el nom de Erophaca baetica subsp. baetica i Astragalus lusitanicus subsp. lusitanicus, que és la varietat que podem trobar en el Jardí Botànic, en les col·lecciones Flora valenciana i Rocalla d´endemismes.

Curiositats :

El garbancillo, és cridat així per la semblança del seu fruit amb al cigró, Cicer arietinum, una altra lleguminosa de caràcter comestible. Però aquesta planta no solament no és comestible sinó que a més resulta tòxica per a l´home i el bestiar, que la menysprea al pasturar al seu al voltant, i que l´ha portat a ser també coneguda com a “Faves del diable”. I és que conté una toxina que actua com metahemoglobitzant que pot afectar seriosament al cervell, el cor i els pulmons, a més quan hi ha seleni en el sòl on creix tendeix acumular-lo.

El nom del genere Astragalus també fa referència al seu fruit però aquesta vegada a la seua forma ja que s´assembla al astràgal, os que forma part del taló dels éssers humans.

Conreu al Jard铆 :

Prefereix substrats silícis i àcids, i pot reproduir-se amb llavors en xicotets recipients i plantar posteriorment els plantons. Però encara que té cert valor ornamental, no és una planta que puguem trobar habitualment en els vivers pel seu caràcter d´endemisme.

validxhtml validcss