EL BOTÀNIC ARA

ÉS PRIMAVERA AL JARDÍ

DESPERTANT DE LA LETARGIA

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Echium acanthocarpum

FAMÍLIA : BORAGINACEAE NOM CIENTÍFIC : Echium acanthocarpum NOM COMÚ : TAJINASTE GOMER COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica, Flora valenciana, Hivernacle de crasses HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Endèmica de La Gomera, Illes Canàries (Espanya). Als matolls dominats per lleguminoses que es desenvolupen preferentment als marges dels ecosistemes canaris Monteverde i Fayal-brezal. Colonitza laterals, faldes o enclavaments relativament alterats que estiguen a altituds entre 800 i 1000 m.

DESCRIPCIÓ :

Aquest arbust, llenyós i molt ramificat, arriba normalment als 2 m d’altura i té grans fulles ovado-lanceolades. Aquestes, agrupadesen rosetes apicals, tenen color verd blavós per l’anvers i més clar pel revés. Les flors blaves de les denses inflorescències terminals, tenen forma acampanada, i estams i pistil més llargs que la corol·la. Els xicotets fruits, semblants a les nous, presenten espines gruixudes i estan partits fins la base, desenvolupant-se fins a 4 per flor.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix de febrer a abril, però és ara a la primavera quan podem observar-la en tot el seu esplendor. Fructifica de maig a setembre.

CONSERVACIÓ :

L’espècie està amenaçada, i per això s’ha creat un programa de conservació a les Canàries que ja ha propiciat una certa estabilitat a les seues poblacions. Els factors que conformen aquesta amenaça provenen de la mateixa planta, donada la seua escassa capacitat de dispersió i l’efecte inhibidor que la fullaraca de la planta madura provoca sobre les llavors dispersades, però també influeixen altres factors com el ramat incontrolat, la competència amb espècies al·lòctones i la hibridació amb altres espècies del gènere Echium.

CURIOSITATS :

El nom de l’espècie vel del seu característic fruit espinós. Acanthocarpum, procedeix del grec akanthos, que significa pua o agulla, i karpos, que significafruit.

Així i tot, són les seues flors les que cobren importància com a excel·lents productores de mel, ja que estan especialment adaptades a la pol·linització d’abelles i abellots. El nèctar es produeix al fons, obligant a l’insecte a penetrar a la flor i impregnant el seu tors amb el pol·len.

CONREU AL JARDÍ :

Farem que creixca molt bé si tenim sòls ben drenats amb prou matèria inorgànica. Podem afegir lava o pedra tosca esclafada a l’humus. Prefereix posicions solejades però fresques i es multiplica per llavors.