EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Dendrocalamus giganteus

FAMÍLIA : GRAMINEAE NOM CIENTÍFIC : Dendrocalamus giganteus NOM COMÚ : BAMBÚ DE CEILAN COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

L’àrea originària s’estén des de l’Índia fins a Xina i Filipines (Regions Indoxina i Indonesio-Filipina). Forma part de boscos humits per damunt dels 1.200 m d’altura, per davall dels quals busca sòls al·luvials amb elevada humitat. 

DESCRIPCIÓ :

Planta monocotiledònia, cespitosa, de creixement ràpid i moderadament longeva. És la poàcia més gran del món, arribant a superar els 35 m d’alçada, obtenint, si les condicions són òptimes, creixements d’entre 35 i 40 cm diaris. Rizomes engrossits, de ramificació simpòdica, formant amb el temps àmplies motes. Canyes verdes, rectes i cilíndriques, arquejant-se cap a l’àpex, tenen l’interior buit, amb una paret de fins a tres centímetres de grossària, trobant-se dividit en diverses seccions o nucs. Fulles amb baines abraçadores, dos aurícules i una xicoteta lígula, són curtament peciolades, lanceolades, de base arrodonida, marge denticulat i àpex acuminat. Espècie monoica amb inflorescències compostes, amb flors agrupades en espícules. Fruit monosperm, sec i indehiscent, cariopsis oblonga amb l’àpex obtús. 

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix cada cert nombre d’anys. 

CURIOSITATS :

El nom genèric prové del grec Dendron, arbre, i Kalamos, canya, canya amb port arbori. L’epítet específic deriva del grec giganteios, en llatí giganteus, gegantí, al· ludint a la seua dimensió.

Les altes i robustes canyes tenen nombroses utilitats, entre altres la fabricació de mobles, bastides, bigues per a teulades, basses, poals i paper. Es cultiva en pendents per a evitar l’erosió del sòl i com ornamental en jardineria.