EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Ceratonia siliqua

FAMÍLIA : LEGUMINOSAE NOM CIENTÍFIC : Ceratonia siliqua NOM COMÚ : GARROFERA COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Rocalla d'endemismes, Escola Botànica, Plantes útils: Frutals HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Encara que en els seus orígens es trobava en un territori més ampli de llarg a llarg de l'àrea mediterrània, avui dia es localitza aquesta espècie en algunes regions d'Espanya (Llevant i Balears principalment) i Itàlia (a Sicília, Puglia i Sardenya sobretot), a més de Xipre, Grècia i Portugal (a l'Algarbe) principalment. També podem trobar-la conreada a Mèxic i EE.UU (en els estats de Califòrnia i Texas). Pròpia de zones de cultiu de secà.

DESCRIPCIÓ :

Arbre perenne que pot arribar als 15 m d'altura, de tronc curt, ample i robust, amb escorça fosca i rugosa, i de copa densa, frondosa i arredonida amb branques horitzontals molt llargues i fullatge verd fosc. Les fulles són compostes, amb 3-5 parells de folíols, paripinnades i coriàcies, brillants pel feix i mats al revés. Normalment es tracta d'una espècie monoica, és a dir, que podem trobar en un mateix exemplar flors masculines i femenines. Aquestes són verdoses i roges respectivament, però xicotetes i poc aparents en els dos casos. L'atractiu recau més sobre els seus fruits, baines penjants allargades (10-20 cm de longitud i 2-3 cm d'ample) i arquejades, d'un color marró terrós fosc i lluent quan maduren. Són indehiscents i s'anomenen garrofes. Mentre que les llavors, amb forma de llàgrima, de color roig brillant i molt dures, es coneixen com com a garrofins.

CONSERVACIÓ :

Catalogat per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) com a espècie de preocupació menor.

CURIOSITATS :

Es tracta d'un arbre molt longeu i de creixement lent, que s'utilitza tant a nivell ornamental, pel seu port gran i robust, i el seu fullatge perenne i brillant, com a nivell agrícola, per l'aprofitament dels seus fruits i llavors. A més, és una espècie molt rústica i ajuda a millorar el sòl on es planta. 

El nom del gènere, ceratonia, prové del grec "keration", significa cuernecillo i al·ludeix a la forma dels fruits, mentre que l'epítet específic, siliqua, ve del llatí i fa referència al tipus de fruit que posseeix en forma baina. 

Tant els seus fruits com les seues fulles contenen taninos que els confereixen propietats antiinflamatòries, antireumàticas i antidiarreques. El seu alt contingut en fibra i pectines, per contra, afavoreixen el trànsit intestinal.

La llavor de la garrofera, el garrofí, té un pes constant de 200 mg, per la qual cosa en temps dels fenicis es va usar com a mesura per a valorar materials preciosos, valuosos i xicotets, com les joies. Així va aparèixer el quirat, que prové del grec karat i significa llavor de garrofera. En les transaccions comercials un diamant que pesara 100 llavors tenia un valor de 100 quirats. 

Encara que són fonamentals com a aliment del bestiar, els productes de la garrofera els trobem també de moltes formes en el supermercat. La garrofa, dolça i aromàtica, es recomana als celiacs pel seu alt contingut en calci, i als intolerants a la lactosa. I la farina de les llavors és el famós substitut dietètic de la xocolata, i espesant en gelats i dolços. Tampoc t'espante quan en una etiqueta veges l'E-410, es refereix a la goma de garrofí que és beneficiosa per a la teua salut.

Les seues aplicacions industrials també són nombroses. Podràs trobar algun derivat de la garrofera tant en el teu bany, en cremes d'afaitar i gels, com en la teua roba, ja que li dóna consistència als teixits i adoba les pells, o en les teues sessions de bricolatge, doncs s'usa en pintures, cues i betums.