EL BOTÀNIC ARA

ÉS HIVERN AL JARDÍ

APROFITANT LES HORES DE LLUM

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Celtis australis

FAMÍLIA : ULMACEAE NOM CIENTÍFIC : Celtis australis NOM COMÚ : LLEDONER, LLIDONER COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica, Flora valenciana HÀBITAT :

S’estén per tota la Regió Mediterrània. Indiferent edàfic, viu en les riberes dels rius i és freqüent trobar-lo en barrancs pedregosos i amb grans blocs. 

DESCRIPCIÓ :

Arbre caducifoli que arriba als 30 m d’alçada, de creixement ràpid i moderadament longeu. Tronc recte, columnar, amb la corfa llisa i grisenca. Copa densa, àmplia i globosa. Fulles simples, alternes, peciolades, de color verd fosc en l’anvers, més clar, lleugerament glauc i pubescent en el revés. Làmina ovado-lanceolada, trinèrvia, asimètricament arrodonida en la base, amb el marge serrat o dentat i l’àpex llargament acuminat. Espècie monoica de flors bisexuals o masculines, amb el peduncle major que el pecíol; les masculines formen grups de dos o tres en la base del brot; les bisexuals, solitàries cap a l’àpex, amb un cridaner pistil ovoide coronat per dos estigmes a manera de bigot. Fruit en drupa, xicotet, globós, verd en inici, negre purpuri al madurar. 

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix entre març i abril. 

CURIOSITATS :

El nom genèric prové del llatí celthis, usat per diversos autors romans per a referir-se a aquest i a altres arbres de fruit comestible, com Ziziphus lotus (L) Lam, i que Linné va triar per aquest gènere. L’epítet específic australis, del sud, al·ludeix a la seua procedència. 

En l’antiguitat es va plantar per a donar ombra a les cases de cultiu. Els fruits són comestibles, elaborant-se vi dolç amb ells. La fusta és flexible i s’emprava per a fabricar peces de carros, bastons, mànecs i forques, sent famoses les de la Vall d’Aiora, a València. Les fulles s’usen per a alimentar els cucs de seda.