EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Brachychiton populneus

FAMÍLIA : MALVACEAE NOM CIENTÍFIC : Brachychiton populneus NOM COMÚ : ARBRE DE FOC, KURRAJONG COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Planta originària de l’est d’Austràlia, des de Nova Gal·les del Sud al sud de Queensland (Regne Neozelandès-Australià, Regió Tropical-Australiana). Suporta bé la sequera, de manera que arriba fins a l’interior de Victòria. Habita en vessants de valls i boscos oberts, entre 50-1.000 m d’altitud, associat amb espècies com Callitris i Eucaliptus o formant petits boscos purs.

DESCRIPCIÓ :

Arbre semicaducifoli, de creixement ràpid, que pot superar els 20 m d’alçada. Tronc cònic i recte, ocasionalment engrossit en la base, amb la corfa verda i estriada en els exemplars joves, tornant-se marró-grisenca amb l’edat. Copa frondosa, piramidal en inici, globosa al madurar. Presenta dimorfisme foliar, té les fulles alternes, llargament peciolades i gabres; poden ser enteres, ovado-lanceolades, amb l’àpex acuminat i la base arrodonida o palmades amb tres a cinc lòbuls. Espècie monoica amb panícules axil·lars. Flors unisexuals, acampanades, curtament pedicel·lades o sèssils, de color crema verdós, gabres i amb puntets púrpura en la cara interna, tomentoses en l’externa. Fruit en fol·licle llenyós, ovoide-el·lipsoide, glabre, café-negrós al madurar. Llavors nombroses, grogues i ovoides.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix entre març i juliol. 

CURIOSITATS :

L’epítet específic populneus, fa referència al paregut de les seus fulles a les d’alguns xops, Populus L.

Es planta en zones ramaderes per l’ombra i l’aprofitament de les fulles com a farratge per al bestiar en períodes de sequera. Les llavors torrades són comestibles, així com les arrels dels arbres joves. Àmpliament cultivat com a arbre ornamental.