EL BOTÀNIC ARA

ÉS HIVERN AL JARDÍ

APROFITANT LES HORES DE LLUM

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Tetrapanax papyrifer

FAMÍLIA : ARALIACEAE NOM CIENTÍFIC : Tetrapanax papyrifer NOM COMÚ : PLANTA DEL PAPER D'ARRÒS COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

Arbust de fulla perenne, fins de 4 m d'alçària, cobert d’indument de color ferruginós, estrellat. Les tiges són rectes, rugoses, grosses, pubescents, poc llenyoses, amb una medul·la homogènia blanca al seu interior. Les fulles són grans, al voltant de 50 cm de diàmetre, alternes, simples, palmatilobulades, amb lòbuls oblongs, d’àpex acuminat, marge sencer o un poc serrat; glabres, de color verd fosc, mate, a l'anvers, pubescents, blanquinoses, al revers; llargament peciolades, amb dues estípules prominents, agudes. Les flors es reuneixen en panícules terminals, compostes per umbel·les globoses, formant llargues inflorescències cobertes d’un dens indument blanc de pèls estrellats, que sobreïxen per damunt de les fulles. Les flors són xicotetes, hermafrodites, llargament pedicel·lades. El calze està format per 4 sèpals molt menuts, poc apreciables. La corol·la és estrellada, oberta, amb 4 o, excepcionalment, 5 pètals lliures, triangulars, blancs, tomentosos al revers. Androceu amb 4 estams, alterns amb els pètals. Gineceu bicarpel·lar amb 2 estils lliures, erectes durant l’antesi, després corbats. El fruit és una drupa carnosa, de 4 mm de diàmetre, esfèrica, un poc aplatada, de color purpuri molt fosc quant madura. Llavors comprimides lateralment, llisses.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Segurament, l’espècie és originària de l’illa de Taiwan des d’on va ser introduïda en el sud de la Xina com a planta ornamental i per l’aprofitament de la seua medul·la. Habita en matolls dels clars dels boscos subtropicals, sobre sòls humits, en llocs càlids,  entre 100 i 3000 m d'altitud. Està naturalitzada, sobretot, a les illes de l’Índic, també a les del Pacífic i a l’Amèrica tropical.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix, de forma exuberant,  des de mitjans de la tardor fins ben entrat l'hivern. La fructificació es produeix a l'hivern, entre gener i febrer. Les flores produeixen nèctar que atrau  nombroses pol·linitzadors, principalment, abelles i mosques. Al nostre territori, els mateixos que les de l’heura (Hedera helix L.).

CURIOSITATS :

És una planta d'un gran interés ornamental per les seues grans fulles i l'abundància de les seues vistoses inflorescències. És de fàcil cultiu. Vol exposicions assolellades o amb ombra parcial, sobre sòls frescos, humits, rics en matèria orgànica. Suporta bé les gelades suaus (-5 °C), però és poc tolerant a la salinitat del sòl o de l’ambient. Es multiplica per llavors, esqueixos o divisió de mata. No tolera bé la poda, encara que es poden tallar les tiges des de la base, després de la floració, per mantenir un arbust més baix i de forma més compacta.

Des d’antic la medul·la de les tiges es fa servir per a la fabricació de paper. Quan aquest paper, blanquinós i translúcid,  va arribar a occident, van pesar que estava fabricat amb arròs, i va mantenir el nom fins ara. El paper d’arròs s'ha utilitzat tradicionalment per confeccionar flors ornamentals tenyint-lo de diferents colors, i per dibuixar amb aquarel·les. Per altra banda, la seua medul·la també té multitud d'usos en la medicina tradicional xina.

Aquesta es, actualment, l'única espècie del gènere Tetrapanax (K. Koch) K. Koch, encara que abans ha estat inclosa en altres generes com a Aralia L., Fatsia Decne. & Planch. o Panax L.

El nom del gènere prové de la unió del prefix tetra-, que vol dir quatre en grec, i el nom del gènere Panax, altre de la família de les araliàcies, on va estar ficada aquesta espècie, però del que es va traure per les seues flors tetràmeres (amb quatre peces en cada verticil) i no pentàmeres com les de les espècies de Panax. L'epítet específic prové de la unió de dues paraules llatines papyrus, que significa paper, i el sufix llatí -ifero, que significa el que produeix, en referència a la utilitat de la planta per la fabricació de paper.