EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Piper auritum

FAMÍLIA : PIPERACEAE NOM CIENTÍFIC : Piper auritum NOM COMÚ : HERBA SANTA COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Hivernacle tropical DESCRIPCIÓ :

Arbust herbaci, rizomatós, de fins 5 m d'alçària. Les tiges són rectes, fistuloses, amb nusos engruixits, llises, verdes, brillants, amb breus berrugues blanquinoses. Les fulles són simples, alternes, amb grans làmines de fins 60 cm, ovades, agudes, de cordades a auriculades, més o menys, asimètriques a la base amb un lòbul més gran, tan llarg com el pecíol, de marge sencer, curtament pubescents, peciolades. Les inflorescències són laterals, oposades a les fulles, amb forma d'espiga compacta, llarga i prima, pèndula, de fins 40 cm, inicialment blanca, després grisenca. Flors diminutes, sense periant, unisexuals. Les masculines, amb de 6 a 8 estams. Les femenines, amb ovari súper, d'estigma assegut. El fruit és una petita drupa, de fins 1 mm, asseguda sobre el raquis, de color verd pàl·lid i amb una llavor.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Es distribueix àmpliament des del sud de Mèxic fins a Colòmbia, especialment per Amèrica Central. Habita a la ribera dels rius i zones entollades, a les clarianes dels boscos humits o en llocs oberts i pertorbats després de la seva degradació. Des del nivell de la mar fins als 2000 m d'altitud. És una planta invasora molt agressiva, especialment a les illes tropicals del Pacífic com Hawaii i la Micronèsia.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Les llargues espigues broten a l'hivernacle tropical durant gairebé tot l'any, encara que en ambients més frescos només es formen a la primavera i estiu. Els pol·linitzadors naturals són mosques i escarabats, però al Jardí Botànic mai hem observat fruits. En la naturalesa, les aus i les rates penades són els principals vectors de dispersió de les llavors.

CURIOSITATS :

Avui veiem per #UnaFinestraAlBotanic una planta tropical de grans fulles que, a més de gran valor ornamental, és la base de la cuina a Oaxaca, Mèxic.

És una planta de cultiu fàcil, en localitzacions lleugerament ombrejades, sobre sòls orgànics, frescos i ben drenats, que mantinguen la humitat a l'estiu. Si es conrea a cobert, o en localitats lliures de gelades, manté durant tot l'any la part aèria. Si es conrea a l'aire lliure, resisteix gelades lleugeres, però perd a l'hivern les fulles i les tiges, que reapareixen a la primavera següent.

Les fulles de l'herba santa són imprescindibles per a l'elaboració dels tamales en algunes zones de sud de Mèxic, on la carn o el peix s'emboliquen amb elles i es cuina, quedant aromatitzades per la fragància de la fulla. Aquest aroma el dóna el safro, un oli essencial aromàtic, tòxic, sospitós de ser cancerigen, que també té propietats antisèptiques.

El nom del gènere el va prendre Linné de la paraula llatina piper, que procedia de la grega antiga πέπερι péperi, i aquesta de la sànscrita pippali. Totes per nomenar els fruits del pebre negre (Piper nigrum). L'epítet específic fa referència a la forma de les fulles, similar a grans orelles.