EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Brillantasia ulugurica

FAMÍLIA : ACANTHACEAE NOM CIENTÍFIC : Brillantasia ulugurica NOM COMÚ : SÀLVIA TROPICAL GEGANT COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Hivernacle tropical DESCRIPCIÓ :

És un arbust herbaci que pot arribar a 3 m d'alçària. Les tiges són rectes, quadrangulars, eixamplades als nusos i verdes. Les fulles són oposades, de fins 40 cm, ovalades, cordades a la base, rugoses, amb els nervis molt marcats, irregularment dentades, amb pecíol llarg, alat, verdes ibrillants. Les inflorescències són grans, paniculades, laxes, glanduloses. Les flors són zigomorfes, bilabiades. El calze té 5 sèpals iguals, estrets, gairebé lliures i verds. La corol·la està formada per 5 pètals soldats en un tub curt; amb dos lòbuls superiors soldats, arquejats, blanquinosos, coberts per pèls morats; i tres lòbuls inferiors soldats, aplanats, amples, de color blau pàl·lid o violeta. L’androceu té 2 estams fèrtils, amb llargs filaments arquejats, a l'interior del llavi superior de la corol·la; i 2 estaminodis estèrils, més curts, rectes, sobreeixint al centre de la flor. L'estil és llarg, arquejat i acaba en un estigma bífid, lleument sobreeixint al llavi superior de la corol·la. El fruit és una càpsula allargada, amb dehiscència explosiva. Les llavors són puberulentes i negres.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

És originària de l'est d'Àfrica. Creix en àrees de clima tropical humit, a les depressions humides, al sotabosc, a les clarianes i als marges dels boscos de fulla perenne, en zones de muntanya entre 700 i 1700 m d'altitud. Sovint forma poblacions extenses.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Presenta llargues floracions, des de la primavera fins a finals de la tardor, sempre que es mantinga la humitat en el sòl. La fructificació no és freqüent al Botànic, encara que sí es produeixen ocasionalment càpsules que s'obren de forma violenta, mesos després de la fecundació de la flor, llançant les llavors.

CURIOSITATS :

Hui en #UnaFinestraAlBotanic us presentem aquesta espècie que ens dóna la benvinguda a l'hivernacle tropical del Jardí Botànic. És sensible a les gelades, però pot cultivar-se a l'aire lliure a les zones càlides de la Mediterrània. Vol sòls frescos, ben drenats i rics en matèria orgànica, i una exposició parcialment ombrejada, especialment durant els mesos d'estiu. Resisteix bé la poda, i és convenient fer-li-la per mantenir compacte l'arbust. Es pot propagar fàcilment mitjançant llavors, que germinen de forma espontània al peu de les plantes, o esqueixos, que arrelen ràpidament.

La medicina popular africana la fa servir contra la verola, com a relaxant muscular, contra afeccions cardiovasculars i per les seves propietats antibiòtiques.

El gènere va ser dedicat per Ambroise Casa François Joseph Palisot, Baró de Beauvois (1752-1820), botànic i naturalista francès, a M. Brillantais-Marion, el principal armador de la compagnie d'Oware, qui li va facilitar els seus treballs de recerca en història natural per l'antic regne de Benín, a l'oest d'Àfrica. L'epítet específic fa referència a l'origen de l'espècie, col·lectada a les muntanyes de Uluguru, a l'est de Tanzània.