EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Myrtillocactus geometrizans

FAMÍLIA : CACTACEAE NOM CIENTÍFIC : Myrtillocactus geometrizans NOM COMÚ : MIRTILOCACTUS COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

És una planta perenne, de port arborescent, que pot arribar fins a 7 m d'alçària, molt ramificada des de la base, suculenta, coberta d'espines fosques. Les tiges són erectes, columniformes, d'uns 12 cm de diàmetre, amb entre 6 i 8 costelles, de color verd blavós i glabres. Les arèoles presenten una base llanosa, blanquinosa, sobre la qual es desenvolupen 1 o 2 espines centrals (que poden faltar), de fins 3 cm de longitud, rectes; i de 5 a 8 espines radials, més curtes, gruixudes, vermelloses quan són joves, després grisenques. Les flors són hermafrodites, actinomorfes, en grups de fins 6 o 8 per arèola. Les peces externes de la flor (periant) estan en disposició helicoïdal, soldades a la base formant un tub curt. Totes són petaloides, de color blanquinós, tot i que les exteriors poden tenir cert tint purpuri. Els estams són molt nombrosos i blancs. El pistil té l'ovari ínfer, amb estil i estigmes blancs. El fruit és bacciforme, petit, sense espines, de color vermell fosc o negre. Les llavors són rugoses i negres.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

És una espècie endèmica de Mèxic, àmpliament distribuïda per tot el territori, excepte al sud i al Carib. És característica dels matolls xeròfils a les zones de transició cap als boscos de caducifolis, sobre sòls salins o calcaris, en àrees de clima càlid i àrid, encara que amb pluges a l'estiu.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix amb la primavera avançada, en els mesos d'abril i maig, la flor és d’antesi diürna i efímera, tot just dura un parell de dies. Els fruits maduren amb certa rapidesa, passant de color verd a vermell en un parell de setmanes. Se’ls mengen aus i petits mamífers, i les seves llavors es dispersen a certa distància de la planta mare.

CURIOSITATS :

Avui portem a #UnaFinestraAlBotanic un cactus comú, de floració intensa i fruits comestibles, que trobem en molts jardins de suculentes. És de fàcil cultiu, les seves espines són discretes i poc agressives, i té un color blavós, de gran valor ornamental. A més, és l'espècie més utilitzada com a portaempelts en la producció mundial de cactus.

A Mèxic es gestionen les seves poblacions naturals i a Amèrica Central es conrea en horts familiars per a l'aprofitament dels seus fruits, que són molt apreciats i serveixen per aportar un complement a les economies domèstiques.

Els fruits són saborosos i tenen propietats antioxidants, sembla que molt superiors a la de fruits vermells com nabius, groselles o gerds. No obstant això, és molt perible perquè la seva fermentació comença pocs dies després de la collita, pel que se sol dessecar agumentant la durabilitat.

El nom de gènere procedeix de la combinació de les paraules myrtillus, -i = nabiu [Vaccinium myrtillus L.] en el llatí postclàssic i cactus, gènere on Linné va incloure totes les espècies de Cactaceae que va descriure, per la semblança dels fruits . L'epítet específic fa referència a la regularitat geomètrica de les seves tiges.