EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Geranium reuteri

FAMÍLIA : GERANIACEAE NOM CIENTÍFIC : Geranium reuteri NOM COMÚ : GERANI DE CANÀRIES COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

És una planta perenne, herbàcia, erecta, vigorosa, de fins 1,5 m d'alçària. La tija és curta, carnosa, robusta, rastrera. Les fulles es disposen en roseta basal, són grans, de fins 10 cm de diàmetre, simples, peciolades, glabres; el limbe és amplament ovat, està profundament palmatipartit i el marge lobulat, és de color verd fosc i glabre; el pecíol és llis, carnós i de color verd rogenc. Les inflorescències són terminals, ramificades, umbel·liformes, llargament pedunculades, glanduloses. Les flors són grans, de fins 3 cm de diàmetre, hermafrodites, actinomorfes, obertes. El calze té 5 sèpals, lliures, aguts. La corol·la té 5 pètals lliures, de color rosat, blancs a la base. El androceu té 10 estams, amb filaments blancs i anteres purpúries. El gineceu té 5 carpels soldats, en un sol ovari i un sol estil que acaba en cinc estigmes de color purpuri. El fruit està compost per 5 mericarps, que es dispersen de forma independent, portant dins una llavor cadascun.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Es distribueix de forma espontània a Madeira i per totes les illes canàries, excepte a Fuerteventura i Lanzarote, on viu en llocs frescos i ombrívols, afectats per les boires, entre 500 i 1500 m d'altitud. Forma part dels matolls de substitució del monte verde en la seva transició cap a la pineda. Creix en denses i extenses poblacions que cobreixen les clarianes de la laurisilva i el faial-bruguerar. També és freqüent en la vora dels camins i senders que travessen aquests boscos.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix des de principis de març fins a mitjans de juny, si es manté la humitat en el sòl. Els fruits maduren en unes setmanes i es dispersen ajudats pel pic flexible que forma l'estil madur i sec. Els mericarps cauen prop de la planta i germinen amb facilitat a la primavera següent.

CURIOSITATS :

Hui en #UnaFinestraAlBotanic presentem un endemisme macaronèsic de gran valor ornamental, molt adequat per a formar part de jardins frescos i ombrejats en zones de clima suau. El seu cultiu és molt senzillsi mantenimhumit i ben drenat el sól, que ha de ser ric en matèria orgànica. Una vegada instal·lada aquesta planta al jardí, la seva pròpia producció de llavors en facilita la continuïtat, formant taques o bordures de gran bellesa, per les seues florsfulles.

Les flors d'aquesta espècie són proterandres, de manera que les anteres maduren i alliberen el pol·len abans que els estigmes siguen receptius. D'aquesta manera, tot i que les flors són hermafrodites i auto-fèrtils, el pol·len d'una flor difícilment arriba a l'estigma de la mateixa flor, facilitant el flux de gens a la planta i la diversitat genètica de la descendència.

El nom de gènere el va prendre Linné del grec géranos, -ánou = grulla, per al·lusió a la forma de bec d'au (grulla) del fruit, abans de dispersar-se en mericarps. L'epítet específic està dedicat a George François Reuter (1805-1872), botànic francès descobridor d'aquesta espècie, a la qual va donar el nom de Geranium canariense, nom il·legítim per existir un homònim anterior, assignat a una espècie de Geraniaceae aliena a la flora canària.