EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Ranunculus muricatus

FAMÍLIA : RANUNCULACEAE NOM CIENTÍFIC : Ranunculus muricatus NOM COMÚ : BOTONS D'OR COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

És una herba anual, postrada o erecta, de fins 65 cm d'altura, glabra o dispersament setosa. Les tiges són fortes, ramoses, buides, erectes o postrades, de color verd. Les fulles són simples, suborbiculars, de subsenceres a profundament lobulades, peciolades o assegudes, amb moltes diferències entre les basals i les caulinars. Les flors, de fins 25 mm de diàmetre, són actinomorfes, grogues, disposades en una inflorescència laxa, terminal. Els 5 sèpals són petits, membranacis, caducs. Els 5 pètals són d’obovats a el·líptics. Els estams són nombrosos, grocs, lliures. Els carpels són nombrosos, lliures, amb l'ovari ample, aplanat; l'estil curt, gruixut; i l'estigma aplanat, ovalat. El fruit és un poliaqueni llargament pedunculat; cada aqueni està comprimit, acaba en un pic i té les cares laterals cobertes d'espines rectes i obtuses.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Es distribueix àmpliament per la Regió Mediterrània i les illes de la Macaronèsia. S'ha naturalitzat en àrees de clima temperat d'Amèrica i Austràlia. Viu en hàbitats alterats o antropitzats, principalment en prats, depressions inundables, cultius, vora de camins i cunetes, sempre en llocs amb humitat edàfica i sòls rics en matèria orgànica.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

La floració es perllonga de febrer a juliol si es manté la humitat edàfica, si no, s'escurça i desapareix quan el sòl s'asseca. Els fruits maduren a finals de la primavera i cauen al peu de la planta. Els fruits poden ser transportats lluny si s'adhereixen amb les seves espines al pèl o les plomes  d’algun animal.

CURIOSITATS :

En ocasions, una planta se'ns cola i troba de forma espontània el seu lloc al nostre jardí. Això ha passat amb l'herba que us presentem avui, a #UnaFinestraAlBotanic. És una planta que va venir sense ser convidada. Va entrar, segurament com a polissó, sense demanar permís, i va buscar el seu lloc en un buit de la col·lecció de plantes mediterrànies. En altres llocs hauria estat eliminada com a mala herba, però nosaltres no vam tenir cap motiu per arrancar-la: era mediterrània, ocupava un lloc buit, complementava perfectament les altres espècies, es regenera per si mateixa i ahi segueix, aportant el verd de les fulles i el groc de les seves flors al retrat de la flora mediterrània que mostrem al Botànic. Hem de mirar sense prejudicis els paisatges que creem i detectar aquelles plantes que els ocupen per dret propi.

Els alcaloides fan que totes les parts fresques de la planta siguin verinoses. A més, pot produir fotosensibilització cutània per contacte, que dóna lloc a eritemes i ampolles de certa gravetat.

El nom del gènere el va prendre Linneo de la paraula llatina ranunculus, amb la que es referien a les granotes petites i, per extensió, a qualsevol planta o animal propi de terrenys humits. L'epítet específic deriva de muricatus, -a, -um = muricat, cobert de puntes o espines, com el múrex o cargol punxent (Bolinus brandaris) un caragol marí amb espines, abundant a la Mediterrània.