EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Salvia oxyphora

FAMÍLIA : LABIATAE NOM CIENTÍFIC : Salvia oxyphora NOM COMÚ : SÀLVIA PUNTA DE LLANÇA, SÀLVIA BOLIVIANA DELS COLIBRÍS COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

Arbust herbaci perenne, de fins d'1,5 m d'alçària. Les tiges són quadrangulars, verdes, estan cobertes de pèls dispersos. Les fulles, de fins 22 cm de longitud, són simples, peciolades, oposades, de lanceolades a ovades, llargament acuminades, amb el marge serrat a la zona central del limbe, glabres, de color verd brillant. La inflorescència, de fins 20 cm de llargària, és terminal, no ramificada, compacta; està formada per diversos verticil·lastres molt propers, amb 2 bràctees oposades, persistents, llargament acuminades. Les flors, de fins 4 cm de llargària, són hermafrodites. La corol·la és bilabiada, de color rosa intens, formada per 5 pètals soldats en un tub llarg amb 2 llavis terminals i està densament coberta per pèls llargs. L'androceu està format per 2 estams disposats a l'interior del llavi superior. El gineceu és bicarpelar, acaba en un estigma bífid que sobreïx  lleument del tub, pel llavi superior. No es coneixen els seus fruits; seran núcules, com els d’altres sàlvies.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

És una espècie endèmica del centre de Bolívia, on viu als vessants orientals dels Andes entre 300 i 2200 m d'altitud. Habita en pendents rocoses, sòls pertorbats i marge de rieres, dels boscos subtropicals humits. La distribució és àmplia, però està molt fragmentada en nombroses poblacions d'uns pocs individus.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix durant gran part de l'any si es mantenen la humitat edàfica i les temperatures moderades. A les localitats naturals només perd la floració a l'hivern. A Europa, la manca de pol·linitzadors impedeix la seua fructificació, situació que també es produeix a les poblacions naturals.

CURIOSITATS :

Hui a #UnaFinestraAlBotanic, us presentem una planta que per la seua bellesa i facilitat de cultiu hauria d'estar present als jardins públics i privats, però que a València només podreu veure al Botànic de la Universitat. Es conrea amb facilitat en llocs ombrejats, lliures de gelades intenses i sobre sòls orgànics, profunds, ben drenats, que mantinguen la humitat durant tot l'estiu.

Les flors, vermelles i inodores, estan adaptades a la pol·linització per colibrís. No obstant això, no produeix fruits a les poblacions naturals, potser a causa de la desaparició per extinció natural de l'única espècie de colibrí especialitzada en la seva pol·linització. Aquesta és la seua principal causa d'amenaça, ja que des de les primeres recol·leccions a finals de segle XIX mai no s'han vist els seus fruits. La caiguda de fragments de la tija i el seu ràpid arrelament permet la supervivència de les poblacions.

El nom del gènere el va prendre Linneo del llatí salvia, -ae amb el qual es feia referència a diferents espècies de sàlvies. L'epítet específic deriva de les paraules gregues oxys, -eîa, -i = agut, penetrant, agre, àcid; i phoros -ón = que porta en si o produeix. Segurament en referència a les agudes fulles, semblants a puntes de llança.